Ella

 

Ara us parlaré de la dona invisible, que serà acollida per tot el meu Poble, com si féra l'amor a tota una Nació, suau i tendrament. És aquesta xiqueta que fa sonar la flauta dolça de finestra en finestra al meu veïnat, i aquesta mare alegre i riallera amb el primer nadó, és la fusta que abriga els arbres a l'hivern, i les fulles de la meua llengua materna en l'estiu volcànic. Sempre ve a rescatarme, a resguardar-me de mi mateix, per seguir somiant desperts, per comfortar una pau, o enfortir el País. Fórem parits amb noms compostos i  complexos, inauditament invisibles també, ens anomenem així el doble, una vegada per anar i una altra per tornar, amb la feina feta, i el front alt, no d'orgull sinó de dignitat i autoestima. No, no t'enamoraràs de Mart, sóc Selenita, cares ocultes em anomenen però mai, ningú, mai, em desmantella la primavera.Va quedar la ingenuïtat al calaix, és l'única  possessió que tinc, tret que la teua memòria també sigus una cosa. Escrius en tinta verda els versos,i els besos més secrets, que ningú mai no hauria de llegir, almenys fins que la teua sang s'esvaisca i es disgregue al No-Res, i baixe Déu dels seus cels a pels teus malucs i les teues cadències,a buscar les teues paraules dites,a per tu.Sud del sud, transoceànic, sempre naixent com el sol japonès, era casa meua, és casa nostra. Però...jo no ho sé, poc sé d'hores ni de néts,l'amor, la vida, el sexe,no en tinc ni idea... Abans, abans de néixer i ser més jo, era més senzill, despertava càlid entre els llençols del desembre, i els meus braços treballaven amb un Poble atònit i expectant.Aquest Poble, el meu, el nostre, és un més,un entre tants, entre això que anomenem eternitat.Ningú no va més enllà de cert extrem en venda, més enllà del dolor, més enllà d'una orfandat sense Fe, més enllà d'un context de paraules seques o més enllà de la mort,i el seu significat o altres ansietats. Jo em vaig aventurar, mentre rentava els plats un estiu de fa segles, la meva ànima és antiga, i per això em sembla que en estendre la roba,plante la bandera, i sembla que hi vaig i hi aniré. Vaig més enllà dels orgasmes i de la tendresa, més enllà de la llum que allibera, i més enllà de mi. Però ara, t'estime así,teu és tot el que tinc, teu és tot el que sóc, així que comença a caminar segura cap a mi, obstinadament feliç per casar-te amb la vida, ací i ara. Aleshores volaràs i el teu cor bategarà tan fort que els mariners ho sentiran al port, per això ningú s'atreveix a tallar un fil que t'uneix ja però mai et lliga a revoltes veloces, lluny, quan convè del que ve de gust,el firmament més serè, i el roig com un crepuscle. Jo sé que això és una gran pressió, una tesi de la totalitat pel no-res. Te la canvie. Va passar a Etiòpia, i passarà al Sudan, i passa cada vegada més als marges dels teus llavis,quan dubtes, i tens un peu dins i un altre fora del meu llit. És per la brutalitat i la por, aquests simulacres de la mort, però sempre recorda,que de pell endins mana el teu cor. I evita coses que no són teues; el que jo espere de tu,  l'obediència a no sé quina cosa, les imposicions de viure a la ciutat, etc. Assumeix aquesta força, i acompleix, fins al fons, fins al final, les conseqüències excel·lents de la nostra llibertat. Doncs en l'absència de metalls rovellats, no hi ha gossos tampoc que borden, no rebràs cap tret, m'hi va la vida. Tots estem units per una mà de xiqueta que assenyala una estrella, la nostra, a la nit més oberta de l'estiu. No cal que vingues amb placa ni pistola, ni esposes que m'immobilitzen certa llibertat trencada, la llei és per a mi indigerible, per això ni al seu buit o precipici, ni em m'aprope.Brotarà l'arrel, germinaran anhels, somnis i altres sensualitats en blanc i negre, cap conseqüència violenta t 'atraparà de nou a la neurosi d'una Tercera Guerra Mundial, el món és per als valents, és i punt. I nosaltres, llum som. Caminant sobre l'asfalt calent de l'últim dia de juliol, els teus pits s'expandeixen com a orenetes al vol, i les teues mans són per a mi, pa i sal, els teus ulls són eternes  primaveres renascudes després d'incendis eterns, com de fusta d'un carrascar, mentre que jo, així és, vinc de sota  l'infern, no tem ja res o gairebé res, que no és el mateix, doncs entre les meues forces i aquest Poble, hi ha un miracle, huit mil orgasmes i aquí i ara una abraçada on només i únicament caps tu...