Reina
Vaig esperar a que es féra fosc,així podria conduir sense posar els llums del cotxe i cridaria més l’atenció. Arribí al número 28 del carrer Mollie Steimer, i vaig trucar al timbre, tal com m'havien indicat per telèfon, dues hores abans. Una veu femenina em va preguntar des de dintre sense obrir la porta.Sí, qui eres?Sóc l’assassí en sèrie que ha telefonat fa dues hores.Li obriren.Vaig entrar i pugí a la cambra. Ara passen les xiques. Em va dir la madame. D’acord, fa fred. I una vintena de sirenes, de tots els colors i totes classes, començaren a desfilar davant de mi, dient-me un nom inventat i donant-me dos besos, un per cada galta. Coses impossibles de recordar. Ja t’has decidit?Amb quina te’n vas? Amb Ariadna, 50euros. Ningú feia preguntes de més ni calia donar més explicacions. Totes sabien que si jo follava amb alguna, a l’altra punta de la ciutat,o bé del país, moriria una panerola humana.O això somiava jo, cada nit.Ariadna va entrar al cap de 15 minuts.I es va asseure a u