Palestina

"Blasfeme contra la llei de l'apartheid
què esquerda les mitges llunes brunes,
cristalls trencats, a destemps per Ezequiel
i que fa germinar ciutadans de segona,
esclaus de primera.
Escric Gaza i plore,quan per la pantalla
hi apareix un nadò desmembrat
per una bomba democràtica"

Palestina (Lluís Llach)

Israel tenyeix de sang el cel,vesteixen els ortodoxes el carbó del seu cor, fills de la religió i d’uns privilegis o negocis;els de la mort. Hi ha a la frontera amb Gaza una inspecció rutinària,una calor o xafogor insoportable, el sofriment i l'amor...Allà acaben de matar un home i es buida de sentit tots els colors...

Dins del territori ocupat i devastat,un xiquet malmès alça una pedra, és la pedra de fa més de 70 anys; un nadó pren el pit sota la por de la sostrada d’una casa palestina,a punt de rebre un míssil...

On trobar un estel que il•lumine el dia? Dels records i dels plors és farcit Isham que ara ha de fugir amb la seua família cap a Egipte. 

Hi ha una intrusió militar i una dona humiliada,nua com la seua terra amb la boca contra la terra, amb els ulls de terra, nua com va venir a la vida,vida latent i amagada però,que a dures penes s’assembla a la vida, almenys com l’entèn l’acomplexada Europa. Aquesta dona pateix l’anonimat del sionisme i la sabor de la fel, ignominiada , trencada la paraula pel brogit d’una sarcàstica democràcia. Jau ara a un bassal de sang,lliri roig obert al cap d’un tret a la terra que tant s’havia estimat...I ací tot es tapissa en consum quan el frec del cor sembla que no ens pertany.

Però contra la barbàrie i fidels als sentiments obrem, cors daurats i guerrers, sense por i amb ànsies d'ésser compartits, com és la rosa de la terra, com la terra és de Palestina. Dins dels palestins habiten les clarors pures i els somnis d’ anhels naturals, com la tendresa d’un home. El cor de Palestina és un animal bell i benèvol,no lent ni de records, ni de memòries ni rutines o costums...

Hi ha la Intifada visceral i de present,oberta de bat a bat, plena de gom a gom i profunda en dolor com l'ànima d'un asceta. Gairebè és un animal mitològic; una presència bruna, que sap que al final dels seus dies, el seu cor ample com la mar ,s'haurà d'aturar, deixarà de bategar. Entrarà a la porta irreversible de la disgregació, però desitgem que ,per llavors, l'essència Palestina ,ara sota la bota del genocidi, no haja desparegut, no podem perdre ni un univers més. Si ho podem evitar, armats de llum,contra el vent furibund de la dreta jueva,serem llum d'espelma. Si podem allunyar el cor de Palestina de caure en foscos pous de l’oblit. 

Occident va perdent el sentiment de culpa d'aquella ombra germànica de meitat segle XX,la flama soberga que festejà amb la mort. Ara les víctimes són els botxins. I nosaltres, des de l'altra vora del Mediterrani suem valor, fet per encendre el foc contra tot pronòstic obac i guarir el poble palestí i el poble jueu del fred, de la son, de la fam,del gran incendi que crema els cors,i d' allò que encara no podem esbrinar.

El fum futur i les cendres de passat esdevendrien sagrades escriptures per recordar-nos tot el que no hem de fer,totes les lliçons què hem aprés. L 'instint s’ imposa i la llum es propaga,salvatge i tendrament per Orient,la vida clara guia superant els adjectius, il•luminant l’abisme dels mots,present estès i indòmit com la mar que ens agermana.

Palestina obri les finestres dels ulls, de bat a bat què, amb coratge i clarament encén totws les llums, també les de l'exili. L’ enaltit pronòstic de pau i justícia és un respecte, una universalitat, un amor, una llum on caben moltes llums, una bandera feta amb sang, com la nostra.Doncs hi tenim complicitat de mar indòmita i de vida. Volem Reparació, Respecte, Dignitat, Llibertat, Justícia...i, llavors, Pau.

La meua sang és palestina (Dami Falasteeni)