Palestina

Israel tenyeix de sang el cel,vesteixen els ortodoxes el carbó del seu cor, fills de la religió i d’uns privilegis: la mort.Hi ha a la frontera amb Gaza una inspecció rutinària,una calor, sofriment i amor, i buiden de sentit tots els colors.Dins el territori ocupat i devastat,un xiquet malmès alça una pedra, és la pedra de fa més de 70 anys, un nadó pren el pit sota la por de la sostrada d’una casa palestina,a punt de rebre un bombardeig.On trobar un estel que il•lumine el dia? Dels records i de plors és farcit Isham que ara ha de fugir amb la seua família cap a Egipte.Hi ha una intrusió militar i una dona humiliada,nua com la seua terra amb la boca contra la terra, amb els ulls de terra, nua com va venir a la vida,vida latent i amagada però,que a dures penes s’assembla a la vida, almenys com l’entèn l’acomplexada Europa. Aquesta dona pateix l’anonimat del sionisme i la sabor de la fel, ignominiada , trencada la paraula pel brogit d’una sarcàstica democràcia. Jau ara a un bassal de sang,lliri roig obert al cap d’un tret a la terra que tant s’havia estimat...I tot es tapissa en aspre espart quan el frec del cor  sembla que no ens pertant. Fidel al sentiment obre, cor daurat i guerrer, sense por i amb ànsies d'ésser compartit, com és la rosa de la terra, com la terra és Palestina. Dins d' ells habiten clarors pures i somnis d’ anhels naturals com la tendresa d’un home. El cor de Palestina és un anima bell i benèvol,no lent ni de records, visceral i de present,obert de bat a bat, ple de gom a gom i profund com l'ànima d'un asceta. Gairebè un animal mitològic. És una presència alba i bruna, que sap que al final dels seus dies, del seu cor fresc com una mar ,s'aturà en el temps, deixarà de bategar de donar-vos i de rebre. Entrarà a la porta irreversible de la disgregació de l'essència i despareixerà un univers més. Però si ho podem evitar, armats de llum,que a contra vent de ponent, ha estat llum d'espelma, si podem allunyar el cor de Palestina, de caure en el pou fosc de l’oblit, no hi haurà ombra de la flama soberga que amenaça amb la mort. El valor és fet per encendre el foc contra tot pronòstic i guarir el poble del fred, de la son, de la fam,un gran incendi que calfa cors, allò que encara no podem esbrinar. És el fum futur què el sentim cert i les cendres del passat esdevenen totes les lliçons què hem aprés. L 'instint s’ imposa i la llum surt,salvatge i tendrament per Orient,la vida clara guia superant els adjectius, il•luminant l’abisme dels mots,present estès i indòmit com el vent, i obrim finestres d’ulls de bat a bat amb què, amb coratge i clarament encendre tots els llums.L’ enaltida empresa és un respecte, una universalitat, un amor, una llum on caben moltes llums.La nostra bandera és eixa i no altra,amb quatre dolls de llum de paraules i frases,enaltida amb bleixos. Complicitat de llengua, mar indòmita de vida,és la nostra petita i íntima pàtria,sense fronteres, i brandada amb coratge,pas ferm,i alegria: la Llibertat

"Blasfeme contra la llei de l'apartheid
què esquerda les mitges llunes brunes,
cristalls trencats, a destemps, per Ezequiel
i que fa germinar ciutadans de segona,
esclaus de primera.
Escric Gaza i plore,quan per la pantalla
hi apareix un nadò desmembrat
per una bomba democràtica"