In-Visibilitats
Hi ha dues dones invisibles besant-se a les huit del matí, sota les antenes i dintre la cambra, proclamen un himne per no guanyar,i el cel plora pel temps que fa que no es poden estimar,mentre viuen sense permís, esquivant cadàvers dintre l'autobús, les corrues de reus al supermercat,i més malvestats.Tanquen els ulls i s'obrin més morts.A cada pas, majors despròpòsits,en una ciutat que no entén d'amor,devoren la presó dels darrers dies,les cartes febrils,les absències,la lluna fa passes estèrils sobre els llums contaminats i carabassa de València,i van esmolant l'actitud,una església les assenyala, les increpa, la moral que les intenta fer cansar-se d'ésser.Hi ha trencs d'alba on el prisma s'escletxa, i estripen els papers,i trenquen els colors, i s'alcen de nou, perquè pensen que fins i tot les pedres tenen cor, i llavors assenyalen amb el dit índex, com si fóra un canò de pistola,a cada vianant que projecta en elles,allò que té prohibit i obligat,i mor