Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2021

Mars enllunades de tarquim

Imagen
“No em destrosses la mar amb ullals d’aire” MARISOL GONZÁLEZ FELIP “Hi ha l’estrèpit dels ferros,hi ha el fum a les façanes, hi ha les parets amb noms i inscripcions obscenes” VICENT ANDRÉS ESTELLÉS “Un loco tocado de la maldición del cielo canta humillado en una esquina” LEOPOLDO MARÍA PANERO "Debí haber adivinado su ternura, detrás de sus pobres astucias. ¡Las flores son tan contradictorias!" ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY 28 d'Octubre 2022. -A l'ombra de la Raò,a cavall de la Creació-  Per Francesc López Bona vesprada a tots i a totes. Encara que, segurament vosaltres ja coneixeu la trajectòria de Lluís Vicent, comencaré el meu parlament sobre Mars enllunades de tarquim amb unes notes biogràfiques del seu autor. Ell mateix diu que és “un activista de la paraula, un obrer de versos”. De versos i de relats i de cançons. Des dels seus inicis, el 1998, la seua trajectòria ha estat lligada a la composició musical, bevent de diferents estils i mostrant el seu treball en actuac

Parir Cronos

Imagen
  1)Seca i eixuta vesprada que cau rodolant, fins a morir al terra però en temps afegit,la sang s’encabota dintre l’espurna de nova hora i per això mateix es rebel·la i bull contra la nit. No hi ha refugi de guerrer cansat, ans creue l’horitzó de la matinada, m’ature, mire, respire i alce el vol; Un parpalleig que ja és tempus fugit. 2)Hi ha designis marcats per nafres què s’alcen amb la lluna com una bandera d’heura, totalment necessaris per enfilar,sempre la creixença. S’apropa el silenci a la solitud com les rodes inajornables d’un tren sense estació,doncs el viure no pot prendre cap seient temporal. Líquids,fluïm per la quarta dimensió, relativa.Fes que valga la pena. 3)La llum pàl·lida de la lluna acarona primaveres,les avingudes els carrerons es beuen el raig d'argent,una eternitat als peus. Furte, furtiu el fruït a Saturn i el transmute en vol d'oroneta intemporal,ara sap que s'alça sobre els caiguts. La fotografia és tan sols un intent impossible de detindre un sego

Gaia

Imagen
  Gaia va arribar al poble amb només un farcell, la roba que duia posada i els seus 35 anys arrossegats sobre els seus pobres ossos. No entenia com havia pogut emmalaltir amb tanta afició que tenia a les herbes salutíferes. De sempre havia posat fe en els remeis de la natura,però aquells anys a la ciutat, l’havien posat malalta.Potser l’smog o la contaminació lumínica, o els sorolls gens naturals que no la deixaven descansar per la nit, o el tipus de treball i els torns nocturns, o, més aviat la despersonalització, l’anonimat d’aquelles multituds de gent i cap persona, la no existència de vincles. Va arribar al mas cap al tard. La boira alluentava el camí,i va trucar el pom de la porta de mobil·la. Va eixir una altra dona jove i vigorosa. Després de les presentacions, Gaia va donar a conèixer les seues intencions. Volia viure al camp, lluny de la ciutat. Volia una casa pròpia al camp, un refugi, un cau. Una altra dona, la filla de la primera, espiava com les dues siluetes s’encorbaven