Lluís Vicent Banyuls

  Això era que no era, un bosc, en una comarca valenciana, ple d'arbres mediterranis com els pins, les carrasques, garroferes i oliveres bordes, i altres plantes com embarssers i argil·lagues que creixien arreu donant amagatall als animalets.Allà vivien Mila i Tula, dues conilles, una blanca i altra negra respectivament.Convivien juntes dintre la soca d'una gran surera mil·lenària, que feia de cau. Era la seua llar.La vida era tranquila i amorosa, les encisava desdejunar llet acabada d'esmunyir de Rebeca, la cabra montesa que tots els matins pujava fins el cim de la penya ver veure el trenc d'alba. Ella, igual que la resta d'animalets del bosc, oferia el millor que tenia a la resta. Mila i Tula, sovint, després de desdejunar, anaven a treballar, a la mina. Es dedicaven a excavar galeries per airejar les arrels dels arbres i facilitar així la feina de talps, ratolins, llombrígols i esquirols. Eren grans obreres!Sovint controlaven les plagues de plantes que s'apo