Lluís Vicent Banyuls

  LluísMiquel, havia sabut bé convertir-se, a basede colps i enganys,mitjançant un capteniment de total discent, de bohemi a empresari. Treballava molt, es gitava tard fent hores front l'ordinador, s'alçava enjorn. Dormia al jaç poc i malament. Ell deia que abans que artista era obrer. Vivia en un xicotet apartament al Port, sentia les sirenes els vaixells, les escopinyades dels mariners i els gemecs de les prostitutes del pis de dalt. Seguia somiant en aquella ciutat fronterera, marítima, humida fins el punt que el fred no se'l llevava de damunt i calva els ossos. Els seus companys de treball-parceros que diuen al Brasil- eren dòcils, aplicats, però el pes de la banda el duia LluísMiquel. LluísMiquel i els Quatre Y. Així s'anomenava eixa banda de heavy metal. Varen començar a donar concerts a antros de merda de la ciutat,bescanviant el seu art per beguda alcohòlica, però prompte es va còrrer la veu que hi havia una banda, amb un so especial. La gent comen´`a a interess

  1) El gest ve rere el mot, no conec millor punyalada cusint a actes les mortalles de la mentida, ja fetes sudari de qui en realitat, ja era mort. De l'error he après l'estima a una imperfecció que no mai em deixa sol. 2) La segona crida per la vida fou determinant, indefugible, amb precipicis i gaudi, amb catedrals i cocaïna, amb nocturnitat i bonhomia, vaig cusir un vestit d'or per abrigar-me el cor en temps freds d'hivern perpetu com una presò, etern com el temps blau de les matinades, de nom veritat, de segona mà. 3) M'he proposat no fer diners ni possessions de misèries humanes,màrketing fosfòric de cadàvers de pocs anys, falses deïtats, i poc criteri d'un ramat obligat a treballar a l'americana,a consumir béns. Bens subjugats per una llei què tan sols permet el riure però mai la violència de qui sap i defensa el poble des del poble, mirada amunt, enaltida Pàtria de cap orgull. Per vosaltres és que miraré els ulls directament i bruts de tendresa, d