L'Artista

 

LluísMiquel, havia sabut bé convertir-se, a basede colps i enganys,mitjançant un capteniment de total discent, de bohemi a empresari. Treballava molt, es gitava tard fent hores front l'ordinador, s'alçava enjorn. Dormia al jaç poc i malament. Ell deia que abans que artista era obrer. Vivia en un xicotet apartament al Port, sentia les sirenes els vaixells, les escopinyades dels mariners i els gemecs de les prostitutes del pis de dalt. Seguia somiant en aquella ciutat fronterera, marítima, humida fins el punt que el fred no se'l llevava de damunt i calva els ossos. Els seus companys de treball-parceros que diuen al Brasil- eren dòcils, aplicats, però el pes de la banda el duia LluísMiquel. LluísMiquel i els Quatre Y. Així s'anomenava eixa banda de heavy metal. Varen començar a donar concerts a antros de merda de la ciutat,bescanviant el seu art per beguda alcohòlica, però prompte es va còrrer la veu que hi havia una banda, amb un so especial. La gent comen´`a a interessar-se, encuriosida, per aquella música. No obstant,allò mai es traudïa en facturació.Diners no n'entraven, i l'artista que sols s'ocupava d'això, no com els altres “parceros” que tenien altres feines i altres fonts d'ingressos, començava a deure ja tres mesos de lloguer, la nevera, bruta nevera de la cuina blanca, gairebè buida, i la dessolació i el desesper dintre l'ànima. Fumava de fiat, gràcies a l'estanquer, Juli, un home que , en el fons, li tenia llàstima i no volia que , com se sol dir, triomfara en la música, en realitat.Però li permetia deure-li el tabac mesos sencers i més. I, malgrat tot, era dalt o baix benvolgut, ja que el convidaven sempre al cafè al ba del barri. Ple de neguit, va començar a vendre coses de casa; ara una cafetera elèctrica, ara un abric, ara un guitarra...Si no fóra per l'escassetat material, es diria que LluísMiquel era feliç, i si més no...Era un 17 de març, dia de Sant Patrici,en plena festa, quan uns amics del barri, uns gats vells, li donaren a tastar eixa pols blanca, allà a la matinada, i després d'una farra de tota la nit. No sabia de quina substància es tractava, mai n'havia probat res semblant, i el seu gust era horrible.Au, ens veiem! Aneu despai amb el cotxe que anem molt madurs!Hi ha massa policia per aquest barri, ja sabeu. Tornava a casa, ja de matí, no tenia son, ni tenia fam.Escriuria alguna cançò. En el portal de baix es va trobar una dona negra, vestida de negre, amb uns cabells rulls totalment desordenats, salvatges, tibada al ventallde l'entrada. Vas a entrar? No. Doncs, deixam obrir que jo visc ací. Passes?Sí. I pujaren les escales, els quatre pisos fins la porta de LluísMiquel. L'artista, va traure la clau. La dona negra, va romandre al seu costat. No era guapa però sí atractiva. Què passa? Sóc la teua musa negra. Com? Sí, convida'm a passar i tot t'ho explique. I estranyat però encara sota els efectes d'aquella droga, la va deixar passar fins el menjador, on s'assegueren.Vas a morir. Sí, això segur. A les 11'11h moriràs.Llavors LluísMiquel va començar a sentir que totes les parets de la cambra quèien, tot rodolava, el pis, la llàntia, els finestrals i es va desmaiar.

Quan va recuperar la consicència, eren més de les 12h, i no, no estava mort. Tenia un horrible mal de cap, però res més. El que passà la resta de l'any, no s'ho va exlicar mai. De sobte, la gent, va començar a tindre el nom de la banda en la boca, sortia als papers, a la ràdio, i en sis mesos, arribaren els contractes multimilionaris. Definitivament, la banda de LluísMiquel i els 4Y, arribaren a nivells de vendes internacionals i un catxè de més de 15.000€ per bolo. Nadaven en l'abundància, no sols LluísMiquel, sinò tots els músics que treballaven amb ell,que ara sí es dedicaven només a això. Es professionalitzaren. Passaren els anys, amb ofici d'artista. Un matí, d'un 17 de març,a l'edat de 88 anys, LluísMiquel, ja jubilat i retirat dels escenaris, va sentir com trucaven a la porta. Es va alçar lentament i va obrir. Era la musa negra. I, al contrari que l'artista, ella no havia envellit gens ni miqueta.LluísMiquel es quedà estupefacte, i no va poder articular ni una sola paraula. La Musa va entrar, a pas solemne, i es va detindre davant d'ell. Tu volies triomfar en la música, i jo t'ho he fet realitat. Ara vinc a per la part què em pertoca. Com? La teua ànima eterna.Ara és meua, per sempre més...

La policia va arribar sobre les 12h, al donar la veu d'alerta el productor que tenia una cita amb l'artista, i no havia arribat ni contestava el telèfon. Trobaren, en la mansió,a LluísMiquel, mort d'un atac al cor, sol. L'autòpsia desvetllaria que l'hora aproximada de la mort fou a les 11'11h per causes naturals.