D'àngels terrenals
Al país dels àngels va arribar, una tarda d’estiu, un angelet que va deixar la cigonya Matilde. Aquest era un nadó molt esperat i els seus pares eren plens de joia. L’angelet era preciós, morenet i de galtetes plenes, però no tenia ales. Els papàs àngels es van mirar l’un a l’altre i es preguntaven si la Matilde no s’havia equivocat de nou, tan vella com ja era,per pura desmemòria. Però no, no hi havia dubte que aquesta era la criatura que ells havien desitjat, era la que estava destinada a aquella llar i la felicitat els omplia el cor i la vida. El xicotet àngel era verament feliç i gaudia del sol i del tacte dels núvols, de la pluja i de les mascotes amb les que jugava a córrer. Els seus ulls color terra, color de poble, tocaven en mirar i amb les mans parlava i amb el pit escoltava i sense paraules savia raonar. Realment no enyorava unes ales que, per altra banda, mai havia tingut. Quan el nostre angelet bru va créixer un poquetet més va haver d’anar al cole. Era molt important acud