Entradas

Mostrando entradas de septiembre, 2021

Distància

Imagen
  Les distàncies no mesuren el mateix de dia que de nit.Fins i tot al llarg del matí s'acurten,i per la vesprada, s'allarguen.A voltes cal esperar, a que es dil·late el temps,a despit de la ràbia o del pànic. La distància social és entre gent rica i gent pobre, econòmicament parlant, perquè hi ha gent tan pobre que nomé té que diners. La distància física és altra cosa. Després de molts embats, torne a ésser aquell infant què no s'atrevia a caminar per la dura terra desemparada i sol, i va necessitar agafar-se a un pebre roig (també anomenat pimentó, pebrera o bajoca) per encetar el camí. Hi ha la nit i moltes coses més,a voltes aquesta acurta les distàncies (o potser és que no s'hi veu clar, amb tanta foscor!). Altres voltes recorde cançons i vénen les fades a xiuxiuejar-me versos,estrofes i tornades a cau d'orella. És llavors quan necessite fugir al meu amagatall solitari, on jo mateix em faig d'hoste i d'amfitrió, i no mai e pentine, ni em dutxe, ni em per

Micro-relat

Imagen
 Això era que no era, en una contrada apartada de la ciutat,enmig de la muntanya,entre pins, roures i carrasques, un pare, potser un mestre, i un fill, potser, un deixeble. Sovint,el fill, des de que havia acomplert els quinze anys, es mostrava irritable i amb poca corda amb son pare. L’adolescència totes sabem que és un procés social, i encara que ell només havia conegut el riu i dos masos i escaig,doncs havia crescut enmig de la natura però en solitud, començava a manifestar la seua identitat, la seua individualitat d’alguna manera separada per sempre de son pare, el qual era una persona pacífica però autoritària. Vivien ells dos en el petit mas, i cada dia es barallaven.No eren motius allò pel qual discutien, però la ressaca i l’enuig els durava tot el dia, sobretot al jove. Així que el pare,li va dir un matí, acabats d’alçar: -Mira, quan vas nàixer vaig plantar aquesta melissa. Ara que tens 15 anys està frondosa i bonica. Fem un tracte. No ens alçarem més la veu.Quan t’enutjes, ves