Lluís Vicent Banyuls

  Hi ha corders amb pell de llop, llops amb pell de corder, però el que és realment difícil de trobar és un corder amb pell de corder (llops amb pell de llop és més aviat fàcil, però tampoc cal caure en generalitzacions toixes). Un corder amb pell de corder, es caracteritza per posseir una sensibilitat tan a flor de pell (de corder) que encara que li siga sucós menjar carn, no pot, i menja brossa. Potser la pell (de corder) l’abriga i li faça de cuirassa durant crus hiverns, tot i que sempre s’entesten els esquiladors, previ pas per l’esmolador, a deixar-lo nuet i indefens. El xai es revolta, potser fot alguna potada , brama, i pot fins i tot embestir, però no deixa d’ésser un xai, pacifista, un tant hippi , un tant idealista que no vol provocar cap rebombori ni cap mal a ningú. Front tot atac, sobretot dels llops (amb pell de xai) sap discernir molt bé, i tot i ser aliment de pastors, junt a la seua sang, el vi, no dirigeix mai la seua ràbia acumulada històricament contra cap proïsme,

"Els nens mostren les seues cicatrius com medalles. Els amants les usen com secrets per revelar. Una cicatriu és el que succeeix quan la paraula es fa carn" LEONARD COHEN "Llueve y al árbol le pesan sus hojas, a los rosales sus rosas. “ HUGO MÚJICA Des de l'Antiguitat, els grecs ja homenatjaven la mare Rea, mare dels déus Zeus, Posidó i Hades...en tu hi ha el cel, la terra, la mar i l'infern. El teu nom en grec vol dir però “Pau” i així inventares un matriarcat de xicotetes derrotes i claudicacions nímies, perquè , al final,els fills s'assemblen prou a sa mare, i qui no estima sa mare, no estima sa terra. Cada ona de la mar duu una lletra del teu nom, aquesta mar Mediterrània, tan nostra i tant de tothom. Són tan semblants els nostres cors,mare. Tenim cor de pàries i desnonats,cor d’aturats i maltractats, cor d’infantesa esmolada com un ganivet esmaixellat que ordena el suïcidi. Això són però, tralles passades que donaren peu a valls fèrtils. Dels cabells et