Àpat literari

 

Hi ha corders amb pell de llop, llops amb pell de corder, però el que és realment difícil de trobar és un corder amb pell de corder (llops amb pell de llop és més aviat fàcil, però tampoc cal caure en generalitzacions toixes).Un corder amb pell de corder, es caracteritza per posseir una sensibilitat tan a flor de pell (de corder) que encara que li siga sucós menjar carn, no pot, i menja brossa. Potser la pell (de corder) l’abriga i li faça de cuirassa durant crus hiverns, tot i que sempre s’entesten els esquiladors, previ pas per l’esmolador, a deixar-lo nuet i indefens. El xai es revolta, potser fot alguna potada , brama, i pot fins i tot embestir, però no deixa d’ésser un xai, pacifista, un tant hippi , un tant idealista que no vol provocar cap rebombori ni cap mal a ningú. Front tot atac, sobretot dels llops (amb pell de xai) sap discernir molt bé, i tot i ser aliment de pastors, junt a la seua sang, el vi, no dirigeix mai la seua ràbia acumulada històricament contra cap proïsme, encara que algú es mereix la condemna del xai i el sacrifici davant el Déu, amb la seua omnipotent, soberga i sense pietat ni amor, D majúscula. Pau i amor diu el xai. Xai i vi, diuen els pastors i els llops...I és que és molt difícil ser un xai per als xais, sempre hi ha malbaratament d’’esperances i hostilitats quan no una qüestió pura de vanitats.  Si voleu reconèixer un xai, mireu-vos a l’espill, sense terror, sense dolor i també sense por...El llop i el xai viuen en cadascun de nosaltres. Tu tries. Què , com i on menjar. Vet ací la noció de territori. Per suposat un corder mai fa canibalisme , diguem que el seu estómac no aguanta tant àcid, tan sols s’alimenta d’heures que s’enfilen a les parets dels somnis i de sol lluent com una primavera. Potser el xai, se n’ix del ramat, perquè hi ha xais i xais, amb el perill que suosa d’ésser devorat pels llops i sacrificat pel pastor per desobedient i rebel. Açò és un cas que s’hauria, al meua entendre de premiar, per la curiositat innata d’aquests tipus de xais, i la valentia, que no temeritat, doncs aquests xais coneixen molt bé la por, però l’enfronten...Potser sóc massa explícit. La pròxima volta compose una balada.