Pàtria

 

Una Nació sense Estat, un poble, és un camp de batalla de revolta permanent, trenat amb ètica i texit amb bales d'amor. El pensament és ara una metralladora que flueix lliure entre el vent de la gent, fent un món on capiguen molts móns.S'amplia la base democràtica, dinàmica,i no obstant, odiem perquè estimem més, cara i creu de la mateixa moneda, llibertat i responsabilitat en el camí, llum i fosca de dia i de nit. Assumim les nostre errades i millorem els errors dels nostres avant-passats. Hi ha persones que miren sense veure, i senten sense escoltar, fruits de la supèrbia, de la vanitat i del poder que frueixen. En el supermercat trobem de tot i a bon preu, i una corrua innecessària de cadàvers inconscients.Per fi som d'igual a igual i toquem un horitzó infinit, un procés que no acaba mai,com una utopia quatribarrada, a l'abast de totes i de tots, del que diem i del que no diem, a plena llum de dia, plens i humils, feliços. El nostre melic no és egocèntric, és música i polseguera irreductible d'aldea global i tres països, quatre barres fetes de sang,un descuit de Déu, una cançó que es desgrana en infinits cristallets arrodonits i multicolors, prismes diferents i fecunds que contenen a cadascuna de nosaltres. Tots som un, i un som tots, i ara, per fi, la nostra mort boça en el wàter davant de tanta lliure diversitat bella, per decret natural i mai de conquesta. Què fem ara amb tot l’ inventari de victimismes com nits perdudes, de passats d’òxids i d’estúpides nostàlgies de futur que mai no arribava? Tan sols despús-anit hi havien colors cendra,parint culpes i estigmes, passats durs d'errors fatals que ja no ens pertanyen. Mai més tornarem a l'infern de l'odi envers germanes i germans presidiaris i obrers, ponent enllà, nord enllà. No tornarem a eixa visió provinciana de la bogeria ni a desbudellar l'ocell pur de solidaritat,mai, més, mai. La tardor descendeix calorosa,sembla ara una primavera,un matí intemporal, amb un àngel pixant en cada font de cada poble,amb els empedrats de la calçada, ja no trencats ni escletxats, per pura bondat. Rebem la benvinguda entre tots els pobles lliures del Món, cada trenta-sis minuts, sense frivolitats. Fa sol, fa un sol de justícia,llum en disbauxa, potent, que il·lumina, com unes ànimes lluitadores, cada cantó miserable de rancor,brogits de vísceres, morts impúdics i estàtues de sal. Hi ha titelles en cada televisor que fan la feina  de denunciar la fisonomia esparracada del poble,la pell trencada de la Nació. Als Lobbys no els interessa que hi hagen places en cada poble anomenades “Llibertat”, farcides de vius i memòries translúcides.Qui perd els orígens, perd el futur. Hi ha l'existència que cau en rajos rojos íntegres sobre la consciència. Hi ha molts indrets,molts móns,moltes terres, moltes coses,monuments que cansen la trista noblesa de la Història, tan pusil·lànime i manipulada.I hi ha també els museus de les coses mortes. I els treballadors votant als rics. Hi ha  cinquanta-tres tristors de saber-nos allunyats d'allò universal ,i de no saber entendre la naturalesa humana,cada ésser viu, murs que ens fan aïllats i presons a cada casa. Més valdria mirar-nos cadascú al mirall i suportar, si la vergonya no és massa gran, el nostre propi esguard, en lloc de pensar mal i no encertar (sinò fer mal), sense jutjar el  proïsme, i condemnar-lo,fer-lo reu,deixar-lo erm i marginat, amenaçar-lo de mort,culpar els altres, les circumstàncies o a Déu.Hem d'aprendre a anomenar les coses útils per fugir de les vanitats. Enyorem, salvatgement, un temps de fraternitat que encara no hem viscut i potser no arribe mai. Les hores i els minuts correrien a reinstaurar el respecte,gens remunerat (i no parle de diners) què se'ns deu. El passat , passat està. No pertany a ningú. Hauríem , però d'ésser conscients de que el got que jo plene, tu te'l beus,ell l'escura i nosaltres l'alcem al rebost del poble,que cadascú dóna el que rep, no hi ha altra Llei ni secret. Forjarem música i coses animades,que vullguen unir-nos, himnes vius de bonhomia per enfortir uns lligams ancestrals que condicionen el prisma amb el que veiem la Realitat, la nostra llengua. Si totes les persones treballen jo també treballaré. Recollirem la sembra dels avant-passats, autòctons i foranis,i així clourem el cercle. Nació és paraula solidària, significa revolta popular.Nosaltres és un mot revolucionari,i Humanitat una paraula subversiva.

L'ésser humà no té més pàtria que aquella en què es protegeixen els drets dels ciutadans i es respecta el caràcter sagrat de la Humanitat...

(Simón Bolívar)