Mirades

 

Hi ha mirades que es dessagnen en malentesos o fan prosaica la lluna d'estiu, un tant crematística.En canvi hi ha mirades somni, pedaços que no es venen sinò cosits amb fils daurats del sol al cor. Hi ha mirades vostres i la meua. Hi ha mirades que canten paraules empresonades, i altres esguards que són xicotetes convencions on enganxar quatre realitats i ni una més, però hi ha tantes mirades com ulls, mirada de pau, mirada d'amic, mirada d'amor, mirada d'alegria, mirada de llibertat i tambe´mirada de silenci.Sé de mirades que acaronen com llençols de seda, i també cegueres on els ocells no mai s'entusiasmen en el vol. Hi ha mirades que es duen no davant per ésser vistes, sinò darrere per veure, i són mirades vent, lliures.Hi ha algunes mirades preferides a altres,i altres esguards que són únics, hi ha mirades que competeixen i altres que trien ésser d'u mateix. De totes les mirades m'agraden les que esdevenen iode a les ferides, aire per pardals,cant per a la gola, llibertat per al migjorn, sense vergonya ni pusil·lanimeries, res que amagar i tots sabent els secrets. Hi ha altres mirades valentes o temeràries, que vessen , a la llarga, la llum sobre la veritat de la nit, i fan el present esvalotat com un rampell de passió entre les cames, mirades que com els dits, repassen els llavis,mirades guitarra que seddueixen.Aquestes mirades són gestes que comencen a cada pas fent naufragar ondines de llàgrimes o d'alcohol,quotidianes i íntimes, o potser et cremen a la ciutat dels anònims. Hi ha mirades entumides, d'ulls mig closos,de roses sense flor i amb espines, que mai germinen futurs. Hi ha mirades incandescents, lluminoses, i altres que repten com serps o a quatre grapes,dures com l’acer,i altres fràgils com els diamants enmig la fressa i la bonior, entre alcaloides i entre condons, entre menyspreus i explotació,entre desamors i entre els matolls del temps, entre dues clarors,entre la lluita i l'amor perdut, entre la el son i la son.En definitiva,de vegades una mirada val més que mil paraules.