La mentida

El dubte es gronxa sempre esgarrat, penjant del fil de la mentida sobre l’abisme, obagament és un contratemps toix i un contra vida,com nits buides sense res per oferir. És una presó tòxica amb el dolor per condemna, i diuen que tristes són les guerres que són per amor, i que es juga amb la mentida, no amb la poesia.Però el dubte no agredeix ni pacta ni amb Tànatos ni amb Mefistòfil, no fa al llindar del trencament de l’alba un trencament de cors. De vegades, serveix per avançar,navegar entre carrers cercant respostes per la plaça anomenada de la Curiositat. Sols passar que no es troben respostes determinants, contundents, i u pot anar doncs, a cada pas més perdut, assaborint desficis i malvestats i al fons del fosc carrer plorarà un infant. Tan sols s’equivoca de lloc on cercar la lluna,i la seua cara oculta, qui no ho intenta. Tan sols s'ha de mirar cap endins d'u. Ara, amb la revolta d’un somrís veig una estrella ferma i brillant que riu per mi, una meravella que em deixa impàvid i amb unes ganes ingents de córrer els mateixos carrers cridant el teu nom amb alegria desbordada. Hi ha la llum que s’oculta darrere la cortina de l’espill del cel, del seu origen, i la meua infància és feta de cendra, encara calenta, encara viva, i és així com no m'eixugue de temps, com acarone sense límits l'orgasme del present. Més enllà dels mots i de es preguntes, u no pot confiar més a parpelles plenes. Hi ha Venus i les fronteres d' homes cecs.Hi ha riures pronunciats sense termini ni extermini com pluja d’abril, oportuna i justa, i dos cors al roig viu, no hi ha plors més que d’alegria. La nit despullada goteja la primavera d’un matí nu, un matí com el d' ahir ,com el de despús-ahir, com el de demà...Tendrament obscè, o salvatgement tendre, amb amor i respecte, lluny de la paüra i l’alienació. Però quan dubte, la pau esdevé por, no l'antònima de la violència. L’antònim de la violència és la bellesa, tan efímera i tan fràgil com el meu cor ho vulga, però sinònim de voler...I, com diu el poble (els teus ulls són més que poble), voler és poder.Tot depén de mi, tant si és veritat, com si no. Així que gemegue el badall,i mire el firmament i tot em sembla acabat d’encetar com un llibre àgil i viu i en blanc de xicotetes aparences quotidianes. Potser escriga un conte o una novel·la amb les meues mans sobre la teua pell, les mateixes de palpar el fracàs, les mateixes d’acaronar-te i estimar-te. L’ànima, per miracle i malgrat un déu envejós, patriarcal i cruel, continua essent-me pura, no està en venda ni es prostitueix. Si no és feta de veritat, almenys és autèntica. Sempre, de tota la vida, amor i lluita.Tant costa entendre el proïsme i tractar-nos totes i tots amb alegria i simpatia? Sempre és preferible riure a plorar, i la vida és massa curteta i massa bonica per morir o matar i menys per quatre fanatismes mal entesos. Desserte a poc a poc del malson i desperte. Sembla que comence a saber acompanyar la solitud,a esperar pacient,assegut al port fins el dia del judici final,per dir-li a Déu que no, que no m'hi presentaré al Jutjat. No tinc res que declarar, senyories.Mentre, la corrupta i decadent Europa mata en nom del Dret,de vegades extrema dreta, i és llavors quan em cal la força del cant de la terra.Aquest ressona en totes nosaltres, separats però junts, units com tots els colors de les argiles,impermeables a la discriminació,a la pobresa, a la rancor i a l’odi,lliurement, parits sobre el despertar. Un despertar, com el meu.No m'amague ja en el passat,ni en records bells com aigües de cristall i esvalotades,ni m'evadisc tampoc d' obacs dols en bars sense cor. Sent el present com un solc obert,el guió de la pel•lícula de la meua vida,en blanc o per escriure, amb realitat i ficció. I continue lluny de les mentides i la hipocresia,que en aquest precís i preciós moment estan més isolades que jo. Ara i ací hi ha una presència alba,em mire les mans i sembla que saben que al final dels seus dies deixaran de pretendre abraçar la mar mediterrània i volar com oronetes o coloms.Mentrestant,aïllat de tot i de totes,del no-res i de la immensa totalitat,visc.