Mila,Tula i els Contanimals

 

Això era que no era, un bosc, en una comarca valenciana, ple d'arbres mediterranis com els pins, les carrasques, garroferes i oliveres bordes, i altres plantes com embarssers i argil·lagues que creixien arreu donant amagatall als animalets.Allà vivien Mila i Tula, dues conilles, una blanca i altra negra respectivament.Convivien juntes dintre la soca d'una gran surera mil·lenària, que feia de cau. Era la seua llar.La vida era tranquila i amorosa, les encisava desdejunar llet acabada d'esmunyir de Rebeca, la cabra montesa que tots els matins pujava fins el cim de la penya ver veure el trenc d'alba. Ella, igual que la resta d'animalets del bosc, oferia el millor que tenia a la resta. Mila i Tula, sovint, després de desdejunar, anaven a treballar, a la mina. Es dedicaven a excavar galeries per airejar les arrels dels arbres i facilitar així la feina de talps, ratolins, llombrígols i esquirols. Eren grans obreres!Sovint controlaven les plagues de plantes que s'apoderaven del bosc, i amb les seues dents les rossegaven mantenint l'ecosistema en equilibri. Altres voltes, quan no plovia, anaven a llaurar el camp de pastanagues que tenien, airejaven la terra del bancal i els vegetals i tubèrculs creixien sans i forts. Després feien la collita i amb això cuinaven dintre el cau cremes i sopes de carlota, per dinar i sopar. Mila i Tula, tenien uns amiguets, En Senglar, l'Esquirol, Na Granota i Na Cadernera.Amb ells, es juntaven cada dijous, per fer amb les deixalles compost, amb el què fertilitzar la terra, la de tot el bosc. Totes les criatures del bosc, cuidaven el mateix, doncs era la seua llar, on vivíen en pau i harmonia. I cada solstici d'hivern i d'estiu feien una gran festa i menjaven un muntò de viandes, ballaven i cantaven!

Tot transcorria molt tranquilament allà, el temps era un altre, gairebé etern. Fins que un mal dia varen arribar uns Contanimals de la ciutat. Mila i Tula i els seus amics, no sabien què volíen. Els Contanimals, encapçalats per la Hiena,El Voltor i el Taurò, es van posar a prendre mesures amb una cinta kilomètrica en una clariana , molt bella, del bosc. Hi havia uun gran rebombori i telèfons mòbils sonant a tothora, Contanimals anant d'ací allà, portant coses i fent massa fressa. Al principi, els animalets no sabíen a què havíen vingut, des dels seus despatxos amb aire condicionat, els Contanimals! Era tot nou i , la veritat, amb massa moviment per la vida calma del bosc! Mila i Tula enviaren a Na Cadernera a la ciutat, a que investigara què volien aquesta gent! Prompte s'assabentaren, en començar les perforacions, i gràcies a que Na Cadernera va informar que els Contanimals havíen vingut per fer una gran construcció; Faríen un abocador clandestí! Pel que va saber Na Cadernera, alguns Batlles dels pobles què circumvalaven el bosc i els Contanimals, havíen pres la determinació de dur allà, a la bella clariana, just al costat d'un llac d'aigües cristal·lines, tots els fems de la comarca, totes les deixalles orgàniques, de ferro i plàstic i cartrons que la gent produïa a pobles i ciutats. I ho feien en secret, dons era il·legal, però els Contanimals guanyaríen amb aquest abocador al bosc, força diners, es faríen rics! No gens els importava destruïr la llar dels animalets, ni matar arbres i plantes,contaminar el sòl i les aigües del bosc! Per això la Hiena, el Voltor i el Taurò començaren les obres sense avisar ni dir res a ningú. Mila, Tula, Rebeca, En Senglar, l'Equirol, Na Granota i Na Cadernera, no s'ho podíen creure! No anaven a deixar que els arrabassaren la vida tan fàcilment!Hi hauría guerra!

Ràpidament, s'organitzaren.Mila i Tula varen redactar unes octavilles informant a tots els éssers vius del bosc del que pretenien fer-los, i Na Cadernera les va repartir per l'aire, Na Granota per l'aigua,i En Senglar pel terra. En pocs dies tots els animalets estaven mobilitzats.Se'ls va unir al Comitè Contra la Contaminació del Bosc, Na Escurçò,i En Alacrà que propugnaven mesures més violentes, un atac com millor defensa. Però al final, decidiren fer manifestacions i protestes pacífiques, tot i que també va haver-hi actes de sabotatge contra les màquines que cavaven el forat per l'abocador a la clariana, la qual ja no era bella, sinó un gran forat!Res no impedia que els Contanimals féren l'abocador clandestí. Estaven disposats a enriquir-se a costa de la salut de tot el bosc. I les exigències de Na Escurçò i Na Alacrà, junt a altres animalets com la Rabosa, anaven en augment.Les converses entre els Contanimals i Mila i Tula no avançaven, doncs els Contanimals no teníen cap intenció d'abandonar la idea. Les obres estaven quasi acabades, semblava que havíen perdut els animalets. Què seria d'ells? Què passaria?

El dia de la inauguració de l'abocador, estaven la Hiena,El Voltor i el Taurò vestits de traje i perfumats, tibats d'orgull per haver “guanyat la guerra” i prompte tindre el compte corren farcit de diners. Els animalets estaven tots d'espectadors. No obstant no s'havíen rendit i els preparaven un bon ensurt. Estaven els Batlles corruptes a la vora de l'abocador, ja ple, fent el seu discurs i posant-se la medalla de solucionar el problema d'eliminar les femtes i deixalles del poble, la Hiena rient, El Voltor fregant-se les mans i el Taurò amb els seus ulls inexpressius, esmolant l'ullal. Llavors, els animalets cridaren a les Abelles. Just abans d'inaugurar l'abocador, tot un eixam d'abelles va arribar des de tots els panells del bosc!I varen anar cara els Batlles i els Contanimals, envoltant-los i espantant-los. Això va fer que pergueren l'equilibri i esvararen. La caiguda dintre l'abocador ple d'aigües fètides,fems i deixalles, de tots ells fou gloriosa, provocant el riure de tots els animalets! Ho tenien ben merescut! Així sabríen que ningú vol la basura en sa casa!

Després de la humiliació, els Contanimals tornaren a la ciutat. Allà comprengueren que el que havíen fet igual no estava ben bé del tot. I és que no hi ha animals dolents, tots acompleixen la seua funció ecològica. Entraren en raò, i després d'escoltar, novament, aquesta vegada sí, a Mila i a Tula, que feien de portaveus del bosc,decidiren desmuntar el que havíen construït al bosc i construïr una planta de reciclatge de residus i aigües en la mateixa ciutat, en un Polígon on no hi vivia ningú. Això seria més car, però a la llarga més beneficiós per tots. I a més , legal. Així totes quedaren feliços i contentes.Mila i Tula tornaren a la pacífica vida del bosc, junt als seus amiguets,En Senglar,l'Esquirol, Na Granota, Na Cadernera, i la Rebeca. I tots els animalets del bosc saberen que units, sempre tenen més força que el cobeig d'uns pocs! D'ençà tot va tornar a la normalitat i més encara; Els embarssers i la genesta varen cobrir el que quedava de l'antic abocador clandestí i naixqueren pins i figueres bordes, el Gat Cerval va tornar al bosc que gaudia rebossant de salut, i les Abelles tornaren a fer mel i cera...I conte contat, conte acabat,i qui no alce el cul, se li queda apegat!