Salvatge Eros
“Ho amagues maldestrament i així i tot conserves l’enigma”
MANEL ALONSO i CATALÀ
"De la poesia al llit no hi ha gaire distància"
JOSEP PLA
“Per l’entrecuix d’algues perfumades de sal”
ANTONI MATUTANO
“Si únicament et dona per darrere,
dona-li gust,car això és el que hi val”
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
1)
Rodolant, fins ejacular al terra
la sang bull disparada al cos,
és l’espurna de l’hora lasciva
a l’horitzó de la nit oberta.
S’atura, mira, respira i clava
l’esguard del desig directament
als meus ulls,no pares, segueix.
En ares de la luxúria cavalca
el vèrtex d’un somni roig.
2)
Hi ha tactes marcats en la pell
què s’alcen amb la lluna plena
com una bandera d’heura, verds,
s’apropa el silenci de converses
greus i s’enceten bleixos i gemecs,
com les rodes d’un tren que
avancen sense estació.
Líquids,fluïm,som dues ombres
reflectides a la paret blanca
fins que dels estels dels llavis
et regalima la semença.
3)
Dic mots prohibits,embrutant
la confessió del cos i el seu alè
del teu pedaç de consciència,
i declame l’absolució després
quan la necessitat d’ombra
fa del perdò,dos sexes satisfets.
4)
Vull recòrrer cada plec de ta pell
al país de les mitges llunes,al sud
del cant ancestral dels besos d’aigua
i en cada racó de carrer, a cada frontera
irrespectada del teu cos exhuberant.
La petita mort ens esborra la memòria
de les flors de la sedducció,xiroies
i esparracades pel sòl en blancs batecs,
com les ales d’alguna coloma rebel.
5)
Perplexe,mire la litúrgia de la carn,
la necessitat que mai serà satisfeta,
en etzibades creixents d’intensitat
coit rere coit,si no es trascendeix
la vida del cor,ni l’oració de pluja
ni les arquitectures espirituals
de l’ésser supervivent.
En un animalari,parla més d’amor
un bes que una penetració.
6)
I la música a babor segueix,
el rumb de massa cerveses
en l’aigua, la sal de la nit
sense el gel de naufragis,
sobre els llençols tacats.
Salpen cants amb el primer
raig de l’albada, dorms
al meu costat i el teu alè,
la carn tèbia em recorda
un nou naixement.
7)
Sobre l’esquena vestida de nuesa
durament,ràpid i furiós,llaure
la seua terra sagrada amb força
magnètica fins el nucli de plaer.
Com un gra compacte de llavor,
i amb certa violència, empeny
la rella penetrant-la tota,malalt
de desig,mentre ella dirigeix
els cavalls desbocats.
8)
Com derrotats per un déu,
estesos i esparracats al sòl,
ens habita ara una bellesa
satisfeta amb delectança
d’haver fornicat a la platja
nudista.
9)
En el teu cos és tatuat el desig,
les mamelles invictes reclamen
ésser alliberades com colomes
del sostenidor,mentre mantens
les distàncies, la indiferència
i les cames obertes.
10)
Com la taronja de sang oberta
bruta i viva, el sexe més roig,
et regalima el suc i s’esvara
sobre els mugrons,mentre
submergeixes el teu esguard
com una càrrega de profunditat
en els meus ulls.
Impacient,s’incendia la pell
en un mar que mai abans
havíem imaginat.
11)
Ella era una xiqueta major d’edat
en espardenyes i shorts curts,
i un somriure innocent.
L’orgasme sempre t’infantilitzava.
12)
Sobre el terra de la cambra
de tòrrids estius, s’escampen
els teus cabells llargs i bruns,
i un desig voluptuós què
se’n va abans d’arribar.
Impossible de posseïr,
t’esmunys.
13)
Persianes tancades, la foscor
embolcalla l’amor lluny
de mirades indiscretes.
Domines els tatuatges del desig,
com una emperatriu salvatge,
i un tant hedonista.
De sobte, obris la finestra
I, irreverent, acabes
de masturbar-te.
14)
Fa una passa del plaer endavant,
la rendició sobre els penya-segats,
dels seus malucs, bat les ales i ve
feréstec, cap a tu.
Caçador caçat. No es despulla
en llevar-se el vestit,però té
un pessic de sal a l’entrecuix,
mentre menja.
15)
Naixia cada volta després
de la petita mort, per això
buscava colmenes creuant
totes les nits,només per
viure.
Amb els seus bleixos,
alliberava gegants.
Molts, pagaven.
16)
Peix, carn de vedella,
de pollastre
o vegetarià?
No sap.No contesta.
Però tus.
Després estornuda.
17)
Cobege la seda translúcida
que no oculten els teus pits,
la lluna enveja la teua bella
silueta,que projecta al terra
l’esguard impúdic.
Visceralment,encens el foc
i agenollat davant el temple
del teu cos m’ofrenes la tellina
carnosa de l’entrecuix.
18)
Veloç i feroçment escups mots
obscens,pedres que cremen i foc
des dels llavis carnosos,
i m’atraus furiosament,
tens el domini absolut,
el poder,mentre
me la mames.
19)
Ho vaig provocar,potser inconscientment
la pols a la pols, les cendres a les cendres,
bèsties abatudes,en l’estela silenciosa
del desig adúlter,així de senzill i ocult.
Secretament regalaré els meus poemes
a la primera que em cluque l’ull.
20)
Arribe ara a un temps salvatge,
vull dir, natural,visc un present
insurgent de carn i cor.
Les mans em són forja del ferro
roent del seu cos,el plaer espurneja,
tot d’una,la ratlla que ens ajunta
la policia i el delinqüent,la nit ferida
i la sang a trot per l’única columna
que sosté aquesta església
pecaminosa.
21)
Una blanca, una negra i un mestís
celebren l’ubèrrim sexe, jugant
per jugar,inconscientment rere
Rodolant, fins ejacular al terra
la sang bull disparada al cos,
és l’espurna de l’hora lasciva
a l’horitzó de la nit oberta.
S’atura, mira, respira i clava
l’esguard del desig directament
als meus ulls,no pares, segueix.
En ares de la luxúria cavalca
el vèrtex d’un somni roig.
2)
Hi ha tactes marcats en la pell
què s’alcen amb la lluna plena
com una bandera d’heura, verds,
s’apropa el silenci de converses
greus i s’enceten bleixos i gemecs,
com les rodes d’un tren que
avancen sense estació.
Líquids,fluïm,som dues ombres
reflectides a la paret blanca
fins que dels estels dels llavis
et regalima la semença.
3)
Dic mots prohibits,embrutant
la confessió del cos i el seu alè
del teu pedaç de consciència,
i declame l’absolució després
quan la necessitat d’ombra
fa del perdò,dos sexes satisfets.
4)
Vull recòrrer cada plec de ta pell
al país de les mitges llunes,al sud
del cant ancestral dels besos d’aigua
i en cada racó de carrer, a cada frontera
irrespectada del teu cos exhuberant.
La petita mort ens esborra la memòria
de les flors de la sedducció,xiroies
i esparracades pel sòl en blancs batecs,
com les ales d’alguna coloma rebel.
5)
Perplexe,mire la litúrgia de la carn,
la necessitat que mai serà satisfeta,
en etzibades creixents d’intensitat
coit rere coit,si no es trascendeix
la vida del cor,ni l’oració de pluja
ni les arquitectures espirituals
de l’ésser supervivent.
En un animalari,parla més d’amor
un bes que una penetració.
6)
I la música a babor segueix,
el rumb de massa cerveses
en l’aigua, la sal de la nit
sense el gel de naufragis,
sobre els llençols tacats.
Salpen cants amb el primer
raig de l’albada, dorms
al meu costat i el teu alè,
la carn tèbia em recorda
un nou naixement.
7)
Sobre l’esquena vestida de nuesa
durament,ràpid i furiós,llaure
la seua terra sagrada amb força
magnètica fins el nucli de plaer.
Com un gra compacte de llavor,
i amb certa violència, empeny
la rella penetrant-la tota,malalt
de desig,mentre ella dirigeix
els cavalls desbocats.
8)
Com derrotats per un déu,
estesos i esparracats al sòl,
ens habita ara una bellesa
satisfeta amb delectança
d’haver fornicat a la platja
nudista.
9)
En el teu cos és tatuat el desig,
les mamelles invictes reclamen
ésser alliberades com colomes
del sostenidor,mentre mantens
les distàncies, la indiferència
i les cames obertes.
10)
Com la taronja de sang oberta
bruta i viva, el sexe més roig,
et regalima el suc i s’esvara
sobre els mugrons,mentre
submergeixes el teu esguard
com una càrrega de profunditat
en els meus ulls.
Impacient,s’incendia la pell
en un mar que mai abans
havíem imaginat.
11)
Ella era una xiqueta major d’edat
en espardenyes i shorts curts,
i un somriure innocent.
L’orgasme sempre t’infantilitzava.
12)
Sobre el terra de la cambra
de tòrrids estius, s’escampen
els teus cabells llargs i bruns,
i un desig voluptuós què
se’n va abans d’arribar.
Impossible de posseïr,
t’esmunys.
13)
Persianes tancades, la foscor
embolcalla l’amor lluny
de mirades indiscretes.
Domines els tatuatges del desig,
com una emperatriu salvatge,
i un tant hedonista.
De sobte, obris la finestra
I, irreverent, acabes
de masturbar-te.
14)
Fa una passa del plaer endavant,
la rendició sobre els penya-segats,
dels seus malucs, bat les ales i ve
feréstec, cap a tu.
Caçador caçat. No es despulla
en llevar-se el vestit,però té
un pessic de sal a l’entrecuix,
mentre menja.
15)
Naixia cada volta després
de la petita mort, per això
buscava colmenes creuant
totes les nits,només per
viure.
Amb els seus bleixos,
alliberava gegants.
Molts, pagaven.
16)
Peix, carn de vedella,
de pollastre
o vegetarià?
No sap.No contesta.
Però tus.
Després estornuda.
17)
Cobege la seda translúcida
que no oculten els teus pits,
la lluna enveja la teua bella
silueta,que projecta al terra
l’esguard impúdic.
Visceralment,encens el foc
i agenollat davant el temple
del teu cos m’ofrenes la tellina
carnosa de l’entrecuix.
18)
Veloç i feroçment escups mots
obscens,pedres que cremen i foc
des dels llavis carnosos,
i m’atraus furiosament,
tens el domini absolut,
el poder,mentre
me la mames.
19)
Ho vaig provocar,potser inconscientment
la pols a la pols, les cendres a les cendres,
bèsties abatudes,en l’estela silenciosa
del desig adúlter,així de senzill i ocult.
Secretament regalaré els meus poemes
a la primera que em cluque l’ull.
20)
Arribe ara a un temps salvatge,
vull dir, natural,visc un present
insurgent de carn i cor.
Les mans em són forja del ferro
roent del seu cos,el plaer espurneja,
tot d’una,la ratlla que ens ajunta
la policia i el delinqüent,la nit ferida
i la sang a trot per l’única columna
que sosté aquesta església
pecaminosa.
21)
Una blanca, una negra i un mestís
celebren l’ubèrrim sexe, jugant
per jugar,inconscientment rere
la nit de neu,la pell s’electrifica,
l’ansietat cavalca en eixe pis
de ciutat,dintre allò més prohibit
i atroç, la república
impossible.
22)
La necessitat s’acumula,i se sent
un riff de guitara elèctrica mentre
pujem els graons i els malucs ballen
davant meu la dansa del foc.
Al fosc racó de l’escala ens besem,
ens mosseguem i en grapegem
dessota la roba interior.
Els preliminars estan sobrevalorats
23)
Uns dits de pianista sobre la pell
recorren les redonors,cada mugró
muts, callem els grans temes,és
l’hora de la música en clau de copa
que s’obri com una flor al matí.
Són dos-cents euros, gràcies.
24)
Et descorde la camisa i respire
l’anhel estrany d’un nou aroma,
l’alè em sembla ara el més pur
de les transicions, perfecte.
A foc lent ens esborrem l’oblit,
la ciutat,aliena a la pluja suau,
tanca els ulls i naufraguem
en un amor, que és més consol
que desig. Els mots de metralla
busqueu-los a altre vers.
25)
Com una pantera s’apropa
a pas de seda i vellut,fluïnt
per la vorera,entre estranys,
ens creuem al carrer de
la primavera solitària.
Lleugera de brusa, manté
la mirada fixa en els ulls,
desafiant.
26)
Naufraga al sofà,amb valentia
de fondre's en la mar del desig,
i d’esquenes,com una ona brava,
eclosiona la nuesa de l’anus.
Tendrament,s’esguita de sorra
i llum, les platges de la gaubança.
27)
Com una ventada d'ocells
o un niu de peixos, la seua
llengua volcànica busca
la meua, explorant tota
la geologia dels llavis,
mossega, m’atrau
i empeny.
Sense presses, s’eriça el vell
i el record perdura en el pols.
En arribar al peçò de l’orella
xiuxiueja; Folla’m.
28)
Cau la pluja verda sobre l’herba,
la pinassa i l’olor a muntanya,
i al vèrtex del delta uns dits
furguen entre el vell atzabeja
dins la bruta transparència
de plecs blancs de pell.
Sense entendre de cerimònies,
com animals salvatges,damunt
d’una terra agra i esparsa
flueix l’essència.
29)
Enceta rialles que no s’apaguen
en un temps roig com una albada
de sensualitat i foc,sobre una taula
i quatre cadires ben concupiscents.
Arriba l’hora,i comence el ball,
al rebost dels carrers, el desig
reprimit per tants esguards d’asfalt
s’allibera amb ulls luxuriosos.
Esclata la victòria.
30)
L’agarrarà i rítmicament sacsejarà
els seus malucs en trinxeres de passió
i esguards que investigaran plaers
entre les cuixes i la clavícula,
sense gaire eufemismes ni tampoc
sense temptar-li els pits amb paraules
obscenes ni de batalla.
Dispararan l’orgasme febril,
en un rampell visceral,a glopades
fluïdes ix el bram selvàtic,
com una revenja pel temps
que fa que no es podien estimar.
31)
Atrape la sabor antiga d’un nou moment,
i el teu bleix convida etzibades una i altra
volta,fins la darrera carícia,d’una mort
xicoteta de qui sap que no hi ha res
per sempre,cada volta més fèrtil i cada cop
més feroç,batecs de barri,pròxims naufragis
rabents en suors i alegries,molt més sagrats
que qualsevol frontera, església o creença.
El rampell esclata abans d’hora,blanc
com un núvol de cotó, sobre el teu rostre.
32)
M’agenolle a l’eucaristia
de la copa d’Afrodita,bec
i allibere el pols de l’aigua,
el desig deliqüescent s’afanya
i la primavera li torna l’abril.
Plenament i amb joia, obric
els llavis,entre les cames
humits i amb goig gairebé
milicià, resten els besos
caiguts de la tendresa.
Poc a poc s’humidifica
el vers.
33)
Un cos esplèndid i enamorat,
exhuberant,fa l’amor i dóna
llibertat!
Aleluia a la nit més curta!
Les bruixetes de Sant Joan
fan florir miracles,la bellesa
obri els seus pètals efímers
i fràgils en el trenc d’alba,
perquè la flaire a mar no mai
enganya.
34)
Necessite un cos de dona,
únic credo que tinc i que
ens diferencia a tu i a mi,
l’assalt d’efluvis i plecs
de pluja verda,és sempre
impuls vital.
El cant misteriós d’orquídia
embadaleix els membres
de carícies.
35)
Et puc donar l’anhel del meu cos
un raig de sol il•luminat d’aigua,
una llengua que s’entrellace amb
la teua,una passió sense pronòstics
ni pervenirs,i un instant etern.
La fruita prohibida es menja sense
permís.
36)
Et mous sensualment, balles sola,
diferents cares del desig, i la sang
galopa amb intensitat,s’eriça la pell
de bresquilla,t’apropes mentre fixes
els ulls en les ninetes negres
de la presa.De sobte,poses els llavis
a un centímetre dels meus i dius;
Anem al wàter?
impossible.
22)
La necessitat s’acumula,i se sent
un riff de guitara elèctrica mentre
pujem els graons i els malucs ballen
davant meu la dansa del foc.
Al fosc racó de l’escala ens besem,
ens mosseguem i en grapegem
dessota la roba interior.
Els preliminars estan sobrevalorats
23)
Uns dits de pianista sobre la pell
recorren les redonors,cada mugró
muts, callem els grans temes,és
l’hora de la música en clau de copa
que s’obri com una flor al matí.
Són dos-cents euros, gràcies.
24)
Et descorde la camisa i respire
l’anhel estrany d’un nou aroma,
l’alè em sembla ara el més pur
de les transicions, perfecte.
A foc lent ens esborrem l’oblit,
la ciutat,aliena a la pluja suau,
tanca els ulls i naufraguem
en un amor, que és més consol
que desig. Els mots de metralla
busqueu-los a altre vers.
25)
Com una pantera s’apropa
a pas de seda i vellut,fluïnt
per la vorera,entre estranys,
ens creuem al carrer de
la primavera solitària.
Lleugera de brusa, manté
la mirada fixa en els ulls,
desafiant.
26)
Naufraga al sofà,amb valentia
de fondre's en la mar del desig,
i d’esquenes,com una ona brava,
eclosiona la nuesa de l’anus.
Tendrament,s’esguita de sorra
i llum, les platges de la gaubança.
27)
Com una ventada d'ocells
o un niu de peixos, la seua
llengua volcànica busca
la meua, explorant tota
la geologia dels llavis,
mossega, m’atrau
i empeny.
Sense presses, s’eriça el vell
i el record perdura en el pols.
En arribar al peçò de l’orella
xiuxiueja; Folla’m.
28)
Cau la pluja verda sobre l’herba,
la pinassa i l’olor a muntanya,
i al vèrtex del delta uns dits
furguen entre el vell atzabeja
dins la bruta transparència
de plecs blancs de pell.
Sense entendre de cerimònies,
com animals salvatges,damunt
d’una terra agra i esparsa
flueix l’essència.
29)
Enceta rialles que no s’apaguen
en un temps roig com una albada
de sensualitat i foc,sobre una taula
i quatre cadires ben concupiscents.
Arriba l’hora,i comence el ball,
al rebost dels carrers, el desig
reprimit per tants esguards d’asfalt
s’allibera amb ulls luxuriosos.
Esclata la victòria.
30)
L’agarrarà i rítmicament sacsejarà
els seus malucs en trinxeres de passió
i esguards que investigaran plaers
entre les cuixes i la clavícula,
sense gaire eufemismes ni tampoc
sense temptar-li els pits amb paraules
obscenes ni de batalla.
Dispararan l’orgasme febril,
en un rampell visceral,a glopades
fluïdes ix el bram selvàtic,
com una revenja pel temps
que fa que no es podien estimar.
31)
Atrape la sabor antiga d’un nou moment,
i el teu bleix convida etzibades una i altra
volta,fins la darrera carícia,d’una mort
xicoteta de qui sap que no hi ha res
per sempre,cada volta més fèrtil i cada cop
més feroç,batecs de barri,pròxims naufragis
rabents en suors i alegries,molt més sagrats
que qualsevol frontera, església o creença.
El rampell esclata abans d’hora,blanc
com un núvol de cotó, sobre el teu rostre.
32)
M’agenolle a l’eucaristia
de la copa d’Afrodita,bec
i allibere el pols de l’aigua,
el desig deliqüescent s’afanya
i la primavera li torna l’abril.
Plenament i amb joia, obric
els llavis,entre les cames
humits i amb goig gairebé
milicià, resten els besos
caiguts de la tendresa.
Poc a poc s’humidifica
el vers.
33)
Un cos esplèndid i enamorat,
exhuberant,fa l’amor i dóna
llibertat!
Aleluia a la nit més curta!
Les bruixetes de Sant Joan
fan florir miracles,la bellesa
obri els seus pètals efímers
i fràgils en el trenc d’alba,
perquè la flaire a mar no mai
enganya.
34)
Necessite un cos de dona,
únic credo que tinc i que
ens diferencia a tu i a mi,
l’assalt d’efluvis i plecs
de pluja verda,és sempre
impuls vital.
El cant misteriós d’orquídia
embadaleix els membres
de carícies.
35)
Et puc donar l’anhel del meu cos
un raig de sol il•luminat d’aigua,
una llengua que s’entrellace amb
la teua,una passió sense pronòstics
ni pervenirs,i un instant etern.
La fruita prohibida es menja sense
permís.
36)
Et mous sensualment, balles sola,
diferents cares del desig, i la sang
galopa amb intensitat,s’eriça la pell
de bresquilla,t’apropes mentre fixes
els ulls en les ninetes negres
de la presa.De sobte,poses els llavis
a un centímetre dels meus i dius;
Anem al wàter?
37)
La pluja d'estiu deixa l’estel fugaç sobre la pell
d’una saliva que crema com un esguard furtiu
amb un pessic de sal entre els malucs i pebre
a l'engonal,paraules que ajunten l’alquímia
dels colors més vius, mentre ella es despulla
les fronteres del cos i ell fa de la barricada
una honestedat brutal;l'atemptat contra la mort
en la semença d'una nit
d’una saliva que crema com un esguard furtiu
amb un pessic de sal entre els malucs i pebre
a l'engonal,paraules que ajunten l’alquímia
dels colors més vius, mentre ella es despulla
les fronteres del cos i ell fa de la barricada
una honestedat brutal;l'atemptat contra la mort
en la semença d'una nit
Comentarios
Publicar un comentario