Primer de Maig

 

Obrim la vida com un solc en la terra,mà a mà, colze amb colze,hi ha suor en la forja del pa, del sostre, de la flor, una força viva que il·lumina els indrets més proïsmes del món,hores greus, pessades com un torn nocturn,presons que impedeixen el repartiment d'aigua,som qui mai vàrem sucumbir,potents com una destral ens sindiquem, rebels, en l'alegria,el sord ja canta, el manco escriu i el coix aixafa el raïm,hi ha mestres i mestresses que prenyen de revolta els vells infants,ulls i braços plens de senyals i de dignitat humiliada en pedres precàries,jornades de foc, eixa és la llet agra i materna que mamàrem, eixa és la mala llet que tenim. Fem vagues contra l'opressió, autòctona i migrant,contra la tirania de la normalitat, hi ha una moneda,amb una cara d'abús i una creu reprimida per les necessitats, l'obrera,hi ha una censura en forma d'ignorant consens, i la treballadora que mai camina sola,ni és una illa. Acomiadem sense indemnització cors closos de neò, cases d'apostes, el barrejat i la coca,prostíbuls on les proletàries de l'amor eixuguen la sang de l'esperança, restant tot sec, i erm,trencs d'alba en tetra-brik, i la por a aquest desnonament. Amb el front marcit calen disturbis per cremar els seus paradissos fiscals, per descalcificar les nostres venes, vides de rendes, panxes grosses, dividends financers i improductius, a tot botarem foc, som valencians! Col·lectivitzem el coratge,treballarem menys per treballar tots,sense reducció de nòmina ni d'amor, doncs hi haurà crisi mentre no hi haja ètica,ho sap la lleganya i l'ibuprofè desdejunat amb la cafetera, o l'insomni quan no pots nodrir els fills,eixa sagrada factura que no es pot pagar. Sabem ben bé qui esmola l'eugenèsia i la pauperització groga de l'ensenyament, des dels centres neuràlgics de l'economia, després, les Lleis estaquen el punyal traïdor al ventre buit del Poble,i la fusta mediàtica introdueix el corcò al cor ressignat del País. Farem senda novella, lluny d'espines, els peus anirán cap a l'horitzó i serà la nostra revolució perquè dansarem,res a perdre,i a guanyar un món on càpiguen diferents móns, cada utopia descansa sota el seu context. Ja que hi ha contractes que esgarrapen la pau social, dogmes a les esglésies de la ignomínia, dues ànimes que s'enfronten, el conflicte sempre fa avançar,hui farem barri, demá l'univers sencer. La nostra força és la solidaritat, una manifa, uns aldarulls per resposta col·lectiva al greuge d'un sol individu,el conreu generós de la dissidència, i el sentiment compartit de que feina, lleure, roses, pa, sostre, empatia, salut i comunitat és el que ens mereixem, aquestes són les nostres exigències.