Micro-relat

 Això era que no era, en una contrada apartada de la ciutat,enmig de la muntanya,entre pins, roures i carrasques, un pare, potser un mestre, i un fill, potser, un deixeble. Sovint,el fill, des de que havia acomplert els quinze anys, es mostrava irritable i amb poca corda amb son pare. L’adolescència totes sabem que és un procés social, i encara que ell només havia conegut el riu i dos masos i escaig,doncs havia crescut enmig de la natura però en solitud, començava a manifestar la seua identitat, la seua individualitat d’alguna manera separada per sempre de son pare, el qual era una persona pacífica però autoritària. Vivien ells dos en el petit mas, i cada dia es barallaven.No eren motius allò pel qual discutien, però la ressaca i l’enuig els durava tot el dia, sobretot al jove. Així que el pare,li va dir un matí, acabats d’alçar:

-Mira, quan vas nàixer vaig plantar aquesta melissa. Ara que tens 15 anys està frondosa i bonica. Fem un tracte. No ens alçarem més la veu.Quan t’enutjes, ves a la planta i agafa 5 fulles, fes-te una infusió i beu-te-la.

Llavors ell va assentir.A l’estona varen creuar unes paraules i es va enutjar i va fer allò establert. Fins que es va calmar.Així transcorregué tota la primavera, repetint cada dia la mateixa operació. Un bon dia, passada l’estació de les pluges, ja no va necessitar la melissa per evadir el seu enuig i fer -lo fora.

-Ja no m’enfade, pare-Li va comentar tot content.

-D’acord.Bé està. Has vist la planta com està?

-No.Què li passa?

-Està pelada! Sense una fulla!Sembla morta!

Així és que hi ha un abans i un després de cada rabieta.Hem de tenir cura per no dir o fer res en eixe estat, doncs del contrari, té les seues conseqüències, almenys per la melissa.

-Si tu hagueres volgut tindre mes paciència amb mi, jo no haguera pelat la melissa!-Va refutar el vailet.

-Jo?Paciència en tinc. De fet, estava esperant aquest moment des de que vares nàixer. Ara plantaràs la teua melissa.La regaràs, li tallaràs els brots bords per a que cresca sana i forta, la posaràs al sol i li tiraràs adob. El dia que estiga frondosa, tal i com et vares trobar l’anterior melissa, sabràs que ja estàs preparat per educar un fill. Perquè qualsevol imbècil pot tenir fills, però no qualsevol home pot ésser pare.I conte contat,conte acabat, i qui no alce el cul se li queda apegat!