Distància

 Les distàncies no mesuren el mateix de dia que de nit.Fins i tot al llarg del matí s'acurten,i per la vesprada, s'allarguen.A voltes cal esperar, a que es dil·late el temps,a despit de la ràbia o del pànic. La distància social és entre gent rica i gent pobre, econòmicament parlant, perquè hi ha gent tan pobre que nomé té que diners. La distància física és altra cosa. Després de molts embats, torne a ésser aquell infant què no s'atrevia a caminar per la dura terra desemparada i sol, i va necessitar agafar-se a un pebre roig (també anomenat pimentó, pebrera o bajoca) per encetar el camí. Hi ha la nit i moltes coses més,a voltes aquesta acurta les distàncies (o potser és que no s'hi veu clar, amb tanta foscor!). Altres voltes recorde cançons i vénen les fades a xiuxiuejar-me versos,estrofes i tornades a cau d'orella. És llavors quan necessite fugir al meu amagatall solitari, on jo mateix em faig d'hoste i d'amfitrió, i no mai e pentine, ni em dutxe, ni em perfume amb colònies de vanitat com si fóra una flor de plàstic, tan sols em desofegue, em perdone l'estupidesa, i rep l'obaga i l'alegria, ambdues plenes de sentit, què per altra banda, vénen a anomenar un vèrtex de somni, des del sud del sud, on s'existeix i es resisteix. Lluny de tothom, pròxim a tothom, parisc acords i lletra, és l'única manera que em permeten d'estimar-te , quan per fi em deixen ésser jo mateix. Perquè estimar-te, és ser-te proper.No obstant és quan tinc la faena feta que m'hi veig com un nadò fràgil, tot i sabent que l'única forma de superar els temors, és enfrontant-me a ells. I,al instant torne a ésser home, amb el front marcit, com diu el tango que s'ha de tornar. La llum aleshores va teixint l'espai de l'estudi, i no per això bescanvie els meus valors,sóc com una olivera de pau, fusta noble i viva, treballada per multitud de jornalers, i allò llarg esdevé curt i allò curt es torna més llarg, quan me n'adone que sempre estem començant i que a Ítaca no s'hi arriba mai. Tampoc mesuren el mateix les distàncies buides que les plenes, la distància entre les coses grans i les petites i les quotidianes.Alce el cap de l'ordinador on escriuc i fugiisc dels rellotges, alce els mots per anomenar allò que es pot dir,absències amb la boca plena de terra, aliment bàsic i vital per seguir somiant. Alimente, o això intente, la veu que clama amb mans plenes de suor i esforç, i no altra, no a qui assenyala amb el dit acusador des de les seues propietats privades, béns abundantíssims i considerats greus que, a sobre pensa que només se'ls ha fet ell. Cante pel pa, pel sostre, per la sal i per l'alegria. Hi ha trens que recorren grans distàncies i altres més modests, de rodalies, que recorren el País, no obstant, a ple s.XXI encara hi ha trens que carreguen presidiaris i des d'ahí a la solidaritat dels pobles s'hi troba una distància menuda de generositat extrema,que només s'eixampla quan ens alienem, fatalment. Entre els colors també hi ha distàncies. Hi ha la diversitat de la vida i també qui mira en blanc i negre,grisos jutges i fiscals, lluny. Hi ha els colors de l'Arc de Sant Martí,ajuntant veus què es complementen i clamen camins de llibertat i igualtat. I també hi ha hores avant-meridianes, separades de les post-meridianes,per la bella incertesa del nou jorn,i del que faces amb ell,i que tot just, acaba de parir una vida lliure, a la trinxera de les tres, i al teu costat.

Distantzia