Roig sobre negre

M’encisa el teu nom! M’encises, sí, tal com eixos hindús que fan sonar la flauta i la serp verinosa respòn ballant misteriosament i pacífica! Incomprenssible!-em dic...Per un terrorista com jo. Potser aquest misteri fa que contingues en cada lletra del teu nom un concepte inabastable, gairebé sobrenatural. T’estime, Pau.  Femení i singular. També abstracte i llunyà com una utopia. Gairebé un miracle, posat que se siga religiós. Jo sóc ateu, el què em lliura de sagraments i esoterismes de tota mena, excepte del de la màgia misteriosa de la vida per tot allò que no comprenc, com l’amor que sent per tu, pel teu nom. M’encissa el teu nom, és cert. Però em debat amb un altre: Justícia. Justícia és un nom més, no sé, com ho diria? Grandiloqüent, seriós, superlatiu.I no, no em referesc a la justícia que apliquen eixos taurons amb corbata i aire condicionat als seus despatxos,al Poder Judicial d'aquest Estat corrupte i feixista, no. Em referesc, sobretot, a la que exigeix la necessitat econòmica, la nacional, la social, la política. Allà on hi ha una necessitat, naix un dret...Dret té molt a veure amb Justícia, són incestuosament germans...Però clar!Allà topem amb les forces repressores de l'Església, els militronxos i la policia, les lleis criminalitzadores de l’Estat, i amb la seua antònima, la injustícia, per exemple la de les relacions laborals, la que es comet contra el nostre poble, la de les relacions internacionals i..i...clar!Això comporta violència,desestabilització social, sang, guerres, etcétera, etcétera...Tots els dies atempten contra nosaltres i tots els dies ens maten, així els rics cada cop més rics i les pobres cada cop més preses.Si, això és. Justícia t’eclipsa, Pau. A més a més no hi ha Pau sense Justícia. Odi. Em provoca odi i ràbia front les institucions i persones que fomenten la Pau basant-se en la injustícia. I per això lluite.Per això i perquè odie tant perquè estime molt més. Però, resulta perillosament danyós per a mi i per qualsevol que s’opose a l’ordre establert... Sí, ho he de confessar. Dubte. Justícia es “la otra”, i ara cante allò d’Antonio Machín de “cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco”...Pense en tu i em dic que la lluita per la Justícia duu amargor i odi (i, a més, la vida d'un terrorista sol ser de set anys, no més).En canvi, la Pau és més simbòlica, amable, íntima i poètica! I de sobte, se m’omplin els ulls de llàgrimes i em descobrisc enyorant-te de manera visceral...Així que he deixat de posar bombes en el moment que m’has arrapat el cor amb ungles esmolades de tendresa, amor i llibertat. I em sent infinitament més viu!A sobre la policia ja no m’apunta amb les seues armes!Sempre serà millor ésser un acratoïde viu que no pas un anarquista mort.