LluísVicent

Companya, ens intenten trencar en estàtues oxidades on el pas del temps faça estralls,odis i oblits recançats, que oblidem per sempre el plaer i el pecat,que oblidem, que no siguem mai més infants, que no siguem, que dormim sense son i mengem sense gana  però abundantment, xuclant-t'ho tot,consumint-t'ho tot,  depredant-t'ho tot,fins rodolar per terra amb la panxa  unflada de vanitat, d'etanol i d'egoisme, que copulem cadavèricament, rodolar i rodolar entre pixums i sang i semen i llet materna que es tornà agra. Companya, tot el que tens serà de tots i tot el que ets  serà un cor que t'eleva.seras vida i llum, la necessitat bàsica  com una renda, serà satisfeta, i trontollaran els estels de cinc puntes en el firmament per tu. Ara però, companya,  et lliguen la llibertat a la cadena,  però no estàs sola. Seras i tindras, tu entre nosaltres, nosaltres amb tu, totes plegades serem un rock de lluna plena  i tota l'alegria feréstega igual que cinquanta...

Des del 19 de març de 1911 se celebra El Dia Internacional de la Dona o Dia de la Dona Treballadora, on en aquesta última nomenclatura s’inclou la condició de classe (treballadora) en la commemoració. Pretenem que tots els dies de l’any siguen 8 de març on les dones, totes, sense distinció per edat, ètnia,orientació sexual, etc. puguen exercir el seu dret natural i individual a participar juntament amb els homes en l’àmbit laboral i en la participació ciutadana en igualtat de condicions i oportunitats. La justícia no naix d’unes lleis, sempre consensuades (quan no imposades) i la legalitat. La justícia naix de la llei natural de l’equivalència. Així, no és més just o justa qui dóna a tothom el mateix sinó qui dóna a individus, indivídues i/o col•lectius just el que necessiten. La no demanda no vol dir manca de necessitat, i ací entrem en el que considerem necessari i no, i més tenint en compte el món enriquit (perquè un altre l’hem i l’estem empobrint) en el qual vivim, o sobrevivim, u...

"Blasfeme contra la llei de l'apartheid què esquerda les mitges llunes brunes, cristalls trencats, a destemps per Ezequiel i que fa germinar ciutadans de segona, esclaus de primera. Escric Gaza i plore,quan per la pantalla hi apareix un nadò desmembrat per una bomba democràtica" Palestina (Lluís Llach) Israel tenyeix de sang el cel,vesteixen els ortodoxes el carbó del seu cor, fills de la religió i d’uns privilegis o negocis;els de la mort. Hi ha a la frontera amb Gaza una inspecció rutinària,una calor o xafogor insoportable, el sofriment i l'amor...Allà acaben de matar un home i es buida de sentit tots els colors... Dins del territori ocupat i devastat,un xiquet malmès alça una pedra, és la pedra de fa més de 70 anys; un nadó pren el pit sota la por de la sostrada d’una casa palestina,a punt de rebre un míssil... On trobar un estel que il•lumine el dia? Dels records i dels plors és farcit Isham que ara ha de fugir amb la seua família cap a Egipte.  Hi ha una intrusió...

La Transició no va suposar una ruptura amb el règim anterior, sinó una mera continuació. Les herències del règim encara estan presents. Però no en tots.Nosaltres no tenim nits repossades en còmodes palauets, ni paradissos fiscals, ni tabics de platí ni baixes passions massa cares i a costa del poble.Tenim l'avorriment borbònic, cap símbol patri, cap consol per qui és esclau i necessita una figura que emane autoritat. No mai oblidarem que és i han estat els caps suprems de l'Exèrcit Espanyol, presidint processons i desfilaments, amb cabra i tot, els màxims representants de la barbàrie. I l'ésser humà és un animal simbòlic, el que no tinc tant clar és que siga racional... Nosaltres, som els supervivents d'aquell colp d'Estat feixista,encara som vius, malgrat els assassins. Hi ha encesa una ràbia quan paguem amb diners públics el prostíbul Real. La Família Real, la menys real de totes les famílies, s'empenten a devorar els darrers dies, i les primeres nits en un ex...

  Hi, I'm LluísVicent. I am not schizophrenic, just as a person with cancer is not a canceric. I'm a musician, a writer, I'm a son, I'm a brother, I'm a worker in low-skilled jobs, I'm a person committed to my society and my time...And I live with a 69% disability due to schizophrenia... Who has never felt anxiety? Who has never had a depressive episode? We are a huge minority. And why is mental health important? Let's say that a fissure in the leg can make it impossible to work and lead a completely normal social life. Well, a problem with neurotransmitters, too. Environmental or external factors condition. But if we want to live well, we will have to think well; taking care of our way of feeling and thinking is taking care of the community. For all this I encourage you to approach the world of mental health, that great unknown and often underestimated that deals with the way we perceive things and react to them. I invite all the people affected to make a v...