República és Democràcia

La Transició no va suposar una ruptura amb el règim anterior, sinó una mera continuació. Les herències del règim encara estan presents. Però no en tots.Nosaltres no tenim nits repossades en còmodes palauets, ni paradissos fiscals, ni tabics de platí ni baixes passions massa cares i a costa del poble.Tenim l'avorriment borbònic, cap símbol patri, cap consol per qui és esclau i necessita una figura que emane autoritat.

No mai oblidarem que és i han estat els caps suprems de l'Exèrcit Espanyol, presidint processons i desfilaments, amb cabra i tot, els màxims representants de la barbàrie. I l'ésser humà és un animal simbòlic, el que no tinc tant clar és que siga racional... Nosaltres, som els supervivents d'aquell colp d'Estat feixista,encara som vius, malgrat els assassins.

Hi ha encesa una ràbia quan paguem amb diners públics el prostíbul Real. La Família Real, la menys real de totes les famílies, s'empenten a devorar els darrers dies, i les primeres nits en un exili què volem permanent. Massa paciència hem tingut. Si ton pare vol un Rei, la baralla en té quatre.

Els Borbons són uns lladres, uns corruptes i no estan, no han estat mai, a l'altura, d'uns pobles peninsulars què cavalcaven a ras de somni, entre les venes del cor imaginari de la pell de brau o de manera independent d'aquesta. La Casa Reial ha estat llunyana,inassolible i irreal.

S'enduen bon pessic del pressupost que podria dedicar-se per Sanitat Pública, Educació Pública, I+D Públic, Cultura Popular, Infraestructures,etc.A canvi, ens donen una grogor fosforescent de pèrdua de Dignitat, pols i balafiament de recursos (públics, que no púbics). I al seu costat, els confessionaris on l'Opus Dei fa diners,i també els polítics professionals d'escassa moralitat ni ètica, poques companyies sinceres i la clandestinitat més obscura per mantenir una Institució del tot obsoleta i profundament antidemocràtica.

Res debem als Borbons, ni “fer de salvador” a aquella intentona amanyada de Colp d'Estat un 23 de Febrer. Al contrari, sabem d'aquell 1707 on la Llibertat es va esgolar claveguera avall, en silenci,mentre ens desfeien l'enteniment, l'orgull d'ésser poble,la mirada universal o la música de la terra, a base d'invasió militar.

Sabem del fidel continuïsme de la Dictadura Franquista en pro de la Monarquia Parlamentària i els següents 40 anys de circ.Els Borbons són tan pobres que només tenen diners, patrimoni, mansions i iots. I comptes corrents a Suïssa i qui sap on més. És gent de caceres i coits privats de caça, de l'Àfrica a Doñana, mentre ,la gent, la nostra gent,passem calamitats. Por qué no te callas? No calle perquè un Estat mitjanament civilitzat hauria de tenir vergonya d'aquests símbols.

Diguem adéu als Borbons i que la bona ventura de la República ens acompanye.Les mentides mai més semblaran veritats,per molt que es repetisquen i no mai deixarem d'alliberar ocells entre els mots,entre les mans, perquè fang ens anomenem, tenim la sang roja (i no blava) i el cor a l'esquerra, a despit d'ells.

Fa temps que som presents. No celebrarem el festeig en cap cantonada,fins reinstaurar la Justícia que encara recordem i fins i tot la somiem desperts.La Justícia que la brutalitat va executar a les parets dels cementiris, en fosses comunes i a barrancs, furtant les poques propietats dels republicans i republicanes.

Que els Reis, Reines, nobles, clero i burges@s ompliguen la seua vida de temps, i mai el temps de vida, que els llaurem el nínxol per jaç, sense mars salades ni enllunades,sense mesetes de secà on els continuem contruïnt palauets,que les i els soldats siguen còmplices únicament del nostre encontre i passegen les forces mortes per aquell túnel tan conegut per ells de l'oblit,que el seu mal fer els maleïsca a tots ells i la seua futura descendència, que l'avorriment nostre d'engolir brutalitats, en un país on la llibertat és un bé per assolir, siga eixe estel de cinc puntes què ens faça posar els peus en la terra i el cap ben alt, sempre dempeus, que s'alliberen els esclaus i les preses i celebrem junts la cerimònia d'estar vius, d'ésser, al contrari que els Borbons, forces vives,travesses brillants de la ment,dolls amazònics de sang al cor,entre companys d'igual a igual, i que recents , hi tornem a sentir el vent del poble, bufar ben fort per la Llibertat, per la Igualtat, per la Fraternitat.

Tenim massa durícies, llargues i silencioses, com un dia sense pa,excel·lents motius per la revolta,fogueres i primaveres per fer fora tot allò caduc,ales i arrels, pell i memòries, per fer del present allò més semblant al futur, sense corones ni reals, ni de llorers ni d'espines.

Som i serem, poble. La joia retornarà a nosaltres una i altra volta, farem una sublimitat per caminar cap a una República, sense adormir-nos amb succedanis polítics.Llavors, si fem tot allò que està a la nostra mà, podrem mirar sempre els ulls dels nous infants d'aquesta pàtria.

#NoPassaran