Quasi tots els noms

 “Cridem qui som i que tothom ho escolti”
MIQUEL MARTÍ i POL

“Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta 
Declaració, sense cap distinció de raça,color, sexe, llengua, 
religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional 
o social,fortuna, naixement o altra condició.”
ARTICLE 2.DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DDHH (a 73 anys 
de la seua proclamació)

-Wendy Galarza-

Mentre queia la lluna l i les bales
sobre les mexicanes,uns ulls
reconeixen la mestra ferida;
Ell,amb 4 anys, encara no era
policia.

El 9 de novembre del 2020, Wendy va assistir a una marxa organitzada per 
col·lectius feministes a Cancún per reclamar justícia per l'assassinat d'una 
dona anomenada Alexis. Quan un grup de manifestants van començar a 
enderrocar i cremar algunes barreres de fusta, la policia va fer trets a l'aire 
i, segons algunes versions, contra la multitud. Més tard, Wendy va 
descobrir que tenia ferides de bala a la cama i la vulva. Dos dies després va 
presentar una denúncia contra la policia. La fiscalia va trigar mesos a 
admetre les proves addicionals que va presentar, inclosa la roba foradada 
per les bales que portava posada el dia de la protesta.

-Mohamed Baker-

Durant una xardor molt obscura
com el tatuatge del sol a la pell
de qui té prohibit opinar,derogar
certes lleis és la llibertat que 
encara està per assolir.
Egipte és una olivera a la què 
la manca de democràcia
va arrancant totes les fulles.

Aquest advocat de drets humans és a la presó per defensar els drets 
d'algunes de les persones més marginades a Egipte. El setembre del 2019 
va anar a la fiscalia per defensar un amic i va acabar ell mateix detingut. El 
van acusar en fals d'activitats relacionades amb terrorisme i el van 
empresonar, només perquè no aprovaven la feina de drets humans. A la 
presó, les autoritats ho han sotmès a una crueltat darrere l'altra: no van 
permetre que veiés el seu pare moribund, el mantenen en una reduïda i 
fètida cel·la, i està privat de llit i matalàs, aigua calenta, exercici a l'aire 
lliure i fins i tot de fotos familiars. 

-Janna Jihad-

Escupen bales en hebreu,
l'exèrcit tenyeix el cel
de sang, crema l'aigua
i alça fils d'aram en una
terra d'oliveres amputades.
De tots els indrets colonitzats
el temps assenyala el cor
d'una jove,a la que intenten
embolcallar amb els signes
de la mort; Un símptoma més 
de la violència del poble ressentit.

Janna Jihad només vol tenir una infància normal. “Com qualsevol nena o 
nen [...] vull poder jugar a futbol amb els meus amics sense que ens 
ploguin pots de gas lacrimogen”, diu. Però Janna, de 15 anys, viu a la 
Cisjordània ocupada per Israel. I allà la vida està molt lluny de ser normal 
per culpa de la discriminació sistemàtica. Quan Janna tenia set anys, les 
forces armades israelianes van matar el seu oncle. Janna va fer servir el 
telèfon de la seva mare per gravar i revelar al món la brutalitat racista que 
pateix la seva comunitat a mans de les forces israelianes. Als 13 anys, 
Janna va ser reconeguda com una de les periodistes més joves del món, 
que documentava el tracte opressiu i sovint letal infligit per l'exèrcit 
israelià a la població palestina.

 
-Jani Silva-

Nua,sota el foc de la mort,
el punt de mira l'assenyala.
Però ella mira,fixament,cap 
a l'Amazonia colombiana,
alça la mà i s’alliberen ocells.

Jani Silva és una defensora dels drets ambientals a Colòmbia,de 
l'Amazones i fundadora de l'organització ADISPA.Ha sofert assetjament i 
nombroses amenaces de mort per això.

-Germain Rukuki-

Cap de turc a Burundi
de vigoroses mans,
ara engabiades com
ocells tristos.
Des de la cel·la,la vida
testimonia la bellesa,
tot i empresonada
per la Injustícia.
La ràbia obri trinxeres
que la seua pau ,tanca.

El defensor dels DDHH,Germain Rukuki,fou arrestat el 2017 i sentenciat a 
32 anys de presò, sense la presència del seu advocat.Està tancat a una 
presò massificada,on s'estan donant morts per COVID-19. Fou detingut pel 
seu treball pacífic pels Drets Humans i per a que el seu cas servisca 
d'escarni per altres persones.

-Danelly Estupiñán-

S'amplia el port de la mort
i a les drassanes comercien
amb negres.
Ningú sap de l'impuls radiant
que els afrocolombians
entreguen a la vida.
Per cada bala que arribe
naixeran mil flors.

Danelly Estupiñán és una destacada activista ambiental que defèn el 
territori i els drets d eles comunitats afrodescendents a Buenaventura 
(Pacífic Colombià). Ha investigat i denunciat l'impacte ambiental de 
l'ampliació del port d'aquesta ciutat.Per aquesta activitat rep amenaces de 
mort i atacs per part de persones no identificades. Això li ha obligat a 
abandonar la seua llar però no la lluita.

-Helena Maleno-

Ulls d'Occident,recorre països,
i l'inefable dolor de la Dona,
el patiment ancestral i la fatiga
des de la fondària de la llum,
amb amor i amargura.
Ninguna d'elles fundarà una ciutat,
però donaran ales a la dignitat
humana.

Helena Maleno és defensora dels Drets Humans,periodista i investigadora 
dels moviments migratoris i la trata d'éssers humans. És autora del llibre 
"Mujer de Frontera",i fundadora del col·lectiu ·Caminando Fronteras",el 
qual treballa pel reconeixement dels drets de les persones migrants. Ha 
estat guardonada amb múltiples premis.

-Jamal Khashoggi-

Assassinat,estés front un ordinador,
ocult ,rere els bastidors del gran teatre
mediàtic.

Jamal Ahmad Khashoggi fou un periodista saudí. El 2 d'octubre del 2018,va 
entrar al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul (Turquia)però no en va 
sortir.El Govern Saudita,al qual s'oposava Khashoggi ,negà tota 
participació en la seua desaparició.Fonts turques apunten a l'existència 
d'enregistraments d'àudio que demostrarien que va ser torturat i 
assassinat per degollament, i posteriorment el seu cos va ser esquarterat 
amb una serra.

-George Floyd-

Brutalitat blanca per seguir
farcint els llibre de màrtirs,
en nom de la Llei.

George Floyd va ser un home afroamericà que va morir el 25 de maig del 
2020 a Minneapolis, Minnesota, els Estats Units, després que el policia 
blanc Derek Chauvin se li agenollés al seu coll durant més de set minuts, 
mentre altres policies l'immobilitzaven,impedint-li respirar.Floyd no va 
presentar resistència i anava desarmat.El fet va desencadenar protestes 
civils massives amb el lema "Black Lives Matter".

-Leonora Castaño-

Erta sobre la terra,estaca
la rella de la justícia,llaurant
la dignitat de les indígenes 
i les negres.
En el palmell nuu de les mans
s'hi dibuixa la resistència.

Leonora Castaño és una llauradora,d'origens molt humils, i defensora dels 
drets de les dones pageses colombianes, És refugiada política a l'Estat 
Espanyol des de 2003.Hagué de fugir de Colòmbia, amb els fills, degut a les 
amenaces de mort patides.Segueix lluitant fent de portaveu d'aquestes 
dones amb Europa.

-Alireza Fazeli-

Tan jove sobre l'herba de la primavera,
tan jove i sofrint un Estat sobre la carn!
Els morts es quedaren sols,mentre la mare
plorava la poca esperança de trobar-lo viu.
Qui esmola les simitarres d'aquests botxins?

Alireza Fazeli fou un homosexual de 20 anys, iranià. El jove fou segrestat 
per diversos homes i familiars, en la seua localitat natal el 4 de maig del 
2021.Al dia següent, els familiars informaren a la mare de Alireza que 
l'havien mort.No s'ha detès a cap d'ells.

-Imoleayo Michael-

Quaranta-un dies segrestat,sense lluna
sota la xardor brutal d'un calabòs africà,
els ossos dolien en el fred solitari del taüt
en vida, a les urpes de la policia.
La indiferència dels astres castiga 
amb ombres, la dissidència

Imoayo Adeyeun Michael estava entre els joves que van sortir a protestar 
a la capital de Nigèria, Abuya, a l'octubre del 2020. Marxaven contra la 
violència, l'extorsió i els homicidis comesos per la Unitat Especial Antifurts, 
popularment anomenada SARS. El jove programador informàtic va 
promoure les protestes per Twitter i Facebook fent servir l'etiqueta viral 
#EndSARS.Dues setmanes més tard, la matinada del 13 de novembre, 20 
homes armats van assaltar el domicili d'Imoleayo i se'l van emportar a la 
direcció central dels serveis de seguretat de l'Estat, on el van tenir 41 dies 
tancat en un calabós subterrani sense accés a advocat ni familiars. Va 
estar emmanillat, amb els ulls embenats i encadenat a un armari metàl·lic. 
A més l'obligaven a dormir directament sobre el terra. Només li donaven 
farinetes barrejades amb pedres per menjar. Va ser interrogat un total de 
cinc vegades per agents de seguretat.

-Bernardo Caal Xol-

Arrelat a la natura sagrada,
amb sang de reis indígena
la llum als ulls i corfes dures
a les mans,entre terra i cel,
David contra Goliat,l'exemple
viu de resistència ameríndia.
No mai podràn tancar
una cultura.

Bernardo i la seua comunitat van protestar quan una empresa autoritzada 
pel govern intervenir el riu Cahabón, en territori maia q'eqchi, per construir 
dues centrals hidroelèctriques. És un dels rius més llargs de Guatemala, i té 
caràcter sagrat per als maies q'eqchi. Amb les sevus accions, però, es va 
guanyar l'enemistat de l'empresa i les èlits econòmiques i polítiques del 
país. Bernardo va ser difamat amb reiterades acusacions infundades i, el 
2018, condemnat a més de set anys de presó després de ser declarat 
culpable sense cap prova.

-Zhang Zhan-

Contra l'ordre de l'opacitat, la llibertat
és criminalitzada pels totalitaris
perquè dóna alè a la llum,
i aquesta s’expandeix sempre
sense permís.

Quan es va decretar el confinament a Wuhan, Zhang Zhan va ser de les 
poques persones que van exercir el periodisme ciutadà per informar sobre 
l'evolució de la crisi. Decidida a revelar la veritat, l'exadvocada es va 
traslladar a Wuhan el febrer del 2020 i va començar a informar a les 
xarxes socials sobre les detencions de periodistes independents i la 
fustigació a familiars de pacients de COVID-19 per part de les autoritats. 
Zhang va ser detinguda el maig de 2020 i al juny es va declarar en vaga de 
fam en protesta per això. Al desembre estava tan feble que va haver 
d'assistir a la vista judicial del seu cas amb cadira de rodes. El jutge la va 
condemnar a quatre anys de presó per “provocar baralles i crear 
problemes”. Les autoritats continuen denegant-li les visites familiars.

-Kanizan Bibi-

Un cel llunyà junt a un infern al cervell,
fred solitari que traspúa les fronteres,
amb la mar de llibertat perduda,
una presò dintre altra presò
i una pena que ja no és de mort,
però pessa.

Kanizan Bibi és un home pakistaní amb discapacitat mental. En el 2021,un 
sentència del Tribunal Suprem de Pakistàn,conmutava la seua condemna a 
mort i prohibia les execucions de persones amb discapacitat mental.

-Loujain al Hathloul-

Tres anys de silenci esmolat
perquè fanàtics impedeixen
una llibertat que ha d'arribar.
Tres anys com tres condemnes
per haver abraçat la Vida,la Dona,
la Humanitat.

Loujain al Hathloul es una dona d'Aràbia Saudí que va estar empresonada 
pel règim durant tres anys, tan sols per defensar els drets de les dones i 
exercir el seu Dret a la Llibertat d'Expressió.

-Zeynab Jalaian-

Celebrarà el Newroz
amb forts dolors i presò
perquè en l'obaga més
horrible també hi ha
ulls de llum.
Sola, repassa memòries
com qui allibera colomes
en nom de la Dona.
Probablement, es farà
de dia.

Zeynab Jalalaian és una dona kurda d'Iràn,detinguda al 2008 per la seua 
activitat en defensa de les dones de la minoria kurda en eixe Estat,i 
condemnada a cadena perpètua.Sofreix greus problemes de salut però els 
Agents del Ministeri d'Intel·ligència li neguen l'atenció mèdica que precissa 
per obligar-la a fer "una confessió",el que és una forma de torturar.

-Yulia Tsvetkova-

S’ha enamorat d'un dibuix,
lliure tria el ram de flors
amb què pintar la seua nuesa,
malgrat els amfitrions de la nit
fosca que trenquen el temps,
i la diversitat de la vida.
Ells enceten malsons captius
però la pell de la dona és
blanca com la llum.

Yulia Tsvetkova és una dona russa,detinguda en novembre del 2019 i 
investigada per "producció i difusió de pornografia" pels seus dibuixos de 
cossos de dones, però la vertadera raó de l'assetjament és el seu activisme 
en la defensa dels drets de les dones i de les persones LGTBI.

-Derrick Ingram-

Intimidat per un fred semblant al terror,
truquen a la porta i entren gossos d'ullals
ferotges a la recerca de carn fresca.
Ell és culpable, molt abans que sospitòs,
arriben, ja hi són,amb ulls irats i sense llum
perquè posseeixen el desig violent d'ajuntar
el regne de la por amb l'infern en la terra.
Sota el control de les càmeres s'extingeix
la llibertat.

El 7 d'agost del 2020, agents del Departament de Policia de Nova York, 
entraren per la força a casa de Derrick, depsrés de captar-lo en un vído, 
mitjançant càmeres de reconeixement facial, a una protesta pacífica pel 
Black Lives Matter- Amb l'única prova d'una fotografia que Derreck havia 
penjat en el seu compte d'Instagram i l'Informe de Seguiment Informatiu 
del Departament de Reconeixement Facial, l'acusaren de provocar 
incidents. Cap dels agents va mostrar cap ordre de detenció.

-Mekfoula Mint-

Déu és al sud del sud,allà on
aquesta emancipació encara és
un acte d'amor propi per assolir,
on fanàtics i privilegis tallen flors
cada dia per abandonar en un erm
calaix la minoria.
Batega l'amenaça dintre el cor
d'una dona valenta,quan es trenca
l'alba i proclama la llum.

Mekfoula Mint Brahim és una activista mauritana,feminista i ecologista 
que treballa amb gent jove i dones rurals per tal que s'empoderen. Ha 
utilitzat els mitjans de comunicació i xarxes socials per denunciar 
pràctiques discriminatòries contra dones i l'ètnia haratin i afromauritanes.Per això ha sofert campanyes de difamació i amenaces de 
mort per part de grups religiosos.

-Peng Shuai.
Hi ha homes que esmaixellen la vida
jo reconec la seua brutalitat mentre
caminen sobergs, sols o en grups,
farcits de poder i prepotència.
Rere el cristall,carreguen l'arma
i encenen la set, fam de voltors
mig estrafats, morts.

Peng Shui és una tenista professional xinesa,desapareguda després 
d'haver acusat de violència sexual al vice-primer ministre xinès Zhang 
Gaoli.

-Shafqat Emmanuel-

Si Al·là fóra negra i es travestira
hi hauria la seua gràcia? O potser
telefonaria a algun jutge o imán?

Shagufta Kausar i Shafqat Emmanuel, és una parella cristiana de Pakistan 
que foren condemnats a mort el 2014 per enviar missatges blasfems des 
un telèfon. Darrerament el Tribunal Superior de Lahore els ha absolt.

-Tom Ciotkowski-

En el centre del punt de mira
hi ha la solidaritat europea,
negres resplendors i hipotèrmia.
Si ajunta els espais voraços
com si no haguera frontera,
premeran el gallet

Tom Ciotkowski és un voluntari britànic que ajudava les i els sol·licitants 
d'asil a Calais, a França, al 2018. Fou agredit per un agent de policia, i en 
lloc d'ésser tractat com a vícitma,Tom fou dut als tribunals acusat amb 
càrrecs falsos,fins que quedà al junt del 2019, finalment absolt.

-Berta Cáceres-

Amb causa oberta com les venes
serrades d'Hondures,meitat àliga,
meitat coloma, la seua sang i marques,
s'ajunten amb les aigües del Gualcarque.

Berta Isabel Cáceres Flores fou una activista ambientalista i a favor dels 
drets de les persones indígenes d'Hondures i pertanyent al grup humà 
lenca. El 2015, guanyà el Premi Mediambiental Goldman i liderà una 
campanya per a la paralització de la construcció d'una presa a Hondures. 
Va rebre amenaces a causa del seu activisme i morí assassinada malgrat la 
petició de protecció realitzada per l'ONU.

-Daphne Caruana-

La vida, se'n va anar sense ella,
davant de casa, deixaren un buit
que no l'emplena cap mort,
a mans de qui gaudeix d'impunitat, 
a ple dia i vergonya humana resten
unes espines de sang de la rosa
plena de llum,moria com una rosada.
Duguem una urna de cendres 
i les nostres mans en són minses.

Daphne Caruana Galizia va ser una periodista, columnista i formadora 
d'opinió d'un diari anglòfon, i blogger maltesa.Va guanyar notorietat per 
les seves investigacions i divulgacions d'informació sensible, sobretot en 
matèria de corrupció, relacionades amb els Papers de Panamà.
Va ser assassinada el 16 d'octubre de 2017 per l'explosió d'un cotxe 
bomba.

-Asha Ismail-

Totes les nits castrades passen
sota els estels i aixafant totes
les africanes,ella coneix molt bé
com corren fanàtiques les bicicletes.
La seua essència és la d'un ésser
que visquera perduda a una casa 
d'una estranya ciutat però,estrangera
del seu propi cos,alça la revolta
de tota una generació

Asha Ismail és una activista kenyana que va fundar al 2007 l'associació 
Save a Girl Save a Generation la missió de la qual és acabar amb la 
mutilació genital femenina, el sistema de dots, el matrimoni forçat i altres 
abusos contra les dones a Àfrica i Àsia.