El Cafè dels Somnis

 

Al meu veïnat dels Poblats Marítims (València, l’Horta).

«Sólo los náufragos
valoran con justicia
la natación»
M. Benedetti

«La vida es sueño,
y los sueños,
sueños son»
Calderón de la Barca

El Café dels Somnis és una novel·la que desenvolupa el procés de redempció personal dels dos protagonistes principals: el narrador i la V. Dos processos diferents, que convergeixen, orientats a llançar el llast tòxic d’un passat fosc i empobridor, i arribar a l’autoestima, a albirar l’espurna d’il·lusió d’un futur possible.

      El narrador ens introduirà a la novel·la amb una descripció inicial de l’ambient del Café, fet imprescindible per marcar el to que regna en un dels espais fonamentals on s’esdevenen una part important dels fets.

      L’argumentació tracta de la vida insatisfeta, amb conflictes personals de família, unes experiències sexuals  humiliants amb els homes, un treball embrutidor i precari de la protagonista, la V. Ha perdut l’emotivitat, la confiança en els altres, pensa que l’ajuden per llàstima. Esdevé una persona solitària, sense relacions familiars ni amics, du una vida tan poc agradable que acabarà en un intent de suïcidi.

      L’altre protagonista és el propi narrador. L’addicció a la beguda l’allunyarà d’una relació afectuosa amb els seus pares. El pare morirà sense les seues atencions i tindrà durant molt de temps relativament abandonada la seua mare.

      En tots dos casos s’anirà produint una presa de consciència gradual sobre la importància de valorar-se, d’estimar-se, d’abandonar tot allò que ens perjudica i començarà a albirar-se un futur plausible.

      És determinant en aquest procés l’atracció, la confiança i l’amor que naix entre els protagonistes, una força que esborrarà, en el cas de la V, la percepció de rebuig envers els homes, referent que ha anat covant fruit de les experiències negatives, i en l’altre protagonista serà el motiu que l’impulsa a deixar l’alcohol, a comprendre que això és la manera de ser-los útil a les persones que estima. Com ho assenyala el mateix narrador-protagonista: “ Una tria salvatge entre beure i estimar”

      La novel·la és dinàmica pel que fa a la narració dels fets i alhora aconsegueix descriure, amb un llenguatge senzill no exempt sovint de comparacions o metàfores encertades, els personatges, tant els principals com els secundaris, els ambients i els estats d’ànim. Fa ús d’una combinació de l’estil indirecte, el directe(amb diàlegs versemblants) i l’indirecte lliure amb la cessió de la paraula al narrador. Un narrador que mostra un to íntim, que sembla expressar-se per a un cercle d’amics o coneguts.

      La trama és concèntrica perquè els elements del relat giren a l’entorn del nucli temàtic principal, que és la confluència del procés de creixement dels protagonistes i la construcció alhora d’un àmbit eròtic amorós compartit.

      A la trama hi apareixen reflectits els temes centrals que afecten els protagonistes: conflictes familiars, relacions sexo afectives complicades i frustrants, masclisme ambiental, precarietat i explotació laboral, etc.

      El punt de vista de la història contada alterna la focalització externa d’un narrador que tot ho sap i que passa delicadament a situar-se en un punt de vista interior que ens acosta els fets a través d’un personatge de la novel·la, el propi protagonista.

      Un element que cal ressaltar de l’obra és la tècnica particular amb què el mateix narrador-protagonista ens va informant de les intimitats dels altres, potestat atribuïda al narrador omniscient.

      L’autor gaudeix d’una forma de narrar molt visual, cinematogràfica en diríem, plena de detalls. Com una càmera que passeja per l’espai narratiu.

      Així mateix, hi cal subratllar que el narrador-protagonista va opinant sobre molts dels fets que hi ocorren. No és un narrador neutral, sinó més aviat opina sobre persones i aconsella també.

      És una novel·la bastida sobre dos protagonistes principals, que van evolucionant al llarg del relat i adquireixen una complexitat notable cap al desenllaç. Els hi acompanyen uns quants de secundaris(la Remei, la W, el Santi, la Rosana, els pares de la V i la mare del protagonista) que el narrador esbossa lleugerament per arrodonir la personalitat dels principals. Algun d’aquells tenen una influència sobre l’esdevenidor de la V i del protagonista.

      Els fets estan situats en el moment actual i alguns d’ells ocorren en el Café dels Somnis, una cafeteria actual d`una ciutat humida i freda, que intuesc que puga ser València.

      Tot i l’evocació del passat des del pressent narratiu, els fets es desenvolupen com una successió cronològica.

      No pretenc fer cap espoiler, però sí assenyalar la gran importància que té el somni en el desenvolupament de la novel·la. S’hi manifesta com un flux de la consciència a nivell textual.

      La novel·la discorre d’una manera fluïda, característica facilitada per un llenguatge clar, l’ús de metàfores escaients i la introducció molt ben contextualitzada de dites populars que resumeixen situacions complexes.

      Cal destacar que els dos protagonistes van madurant sentimental i moralment com a persones, al llarg del relat, des de la joventut a la maduresa. En aquest sentit la podríem considerar com una novel·la d’aprenentatge vital.

      Un cant final a l’esperança: “Li espera tota una vida per millorar” diu el protagonista en eixir la V de l’hospital.

Una novel·la de dues vides que toquen fons i renaixen de les cendres per l’esforç de la voluntat. Un amor apassionat és la palanca per créixer i refer la vida, un llarg procés d’autovaloració gens fàcil.

“ Prendre partit per la vida i no per la mort en vida”  reflexionarà el narrador protagonista.

      La novel·la subratlla la importància de rebutjar els records que turmenten i la relació comunicativa entre els dos protagonistes per tal d’avançar en el camí. 

“Estic nua de passat i coberta de futur” s’hi assenyala.

      Aquesta obra mostra un evident contingut social, una crítica al pensament burgés, un al·legat contra la por i a favor dels drets de les persones.

      Algunes temàtiques hi destaquen, com la força terapèutica del perdó, la sinceritat i potència de l’amor.

      L’acabament de la novel·la, amb la narració final, esplèndida, d’un acte sexual entre la V i el protagonista, és memorable. I tot seguit, vindrà un final sobtat, que no te l’esperes.

JOSEP MICÒ