Cafè, copa i puro

“Com és posible pintar la ratlla dels ulls de la mar 

i no haver sentit mai la trompeta de la desesperació?”

JOSEP BALLESTER

“...Els somnis juvenils es corrompen

en boca dels adults…”

JOAN MARSÉ

-Tramvia desídia-

Ploren els vidres del tramvia

en aquesta vesprada d’octubre

fuig esperitat per la via,

foragitat pel temps,

i jo, fuig amb ell

El monstre de llautó

a les seues vísceres digereix

fred, solitud, indiferència, malson

i una ingent decrepitud

del meu cos llindant a tu.

-He tancat portes-

He tancat portes

sense saber de la seua existència

i n’he obert de noves

que sabia que naixien, per exemple

les de les teues parpelles

que amaguen terra seca i saó

Ara amb la nostàlgia del demà

quin sentit té avançar-se als esdeveniments?

M’ature en el temps

i el meu espai esdevé

un menut, cassolà, incert futur

-Por i droga-

Prenc la meua dosi d’autoodi i plaer

la tristesa suma gota a gota

per les parets de la meua habitació

on tinc una guitarra ferida

una ingent i malaltissa por

en conspiració amb el jonki

que tots portem dins.

-Guitarra-

sí,

sí,

a-

nit,

jo,

acaronava

els cabells de la guitarra

i mentre el seu vestit de fusta

encetava un bell vol boterut

amb una de Brouwer

i dues peces de Bach

el cos em dibuixava nu

colpidors calius incomparables

amb totes les meues violàcies solituds

després, vaig necessitar gitar-me amb tu

t’ho vaig dir i et va sobtar de mala manera

potser t’assabentares que no eres l’única

i que estaves al llit amb un foll de primera

foll, potser, passionalment boig per

la guitarra, únic amor correspost...

He de deixar de fumar

marihuana

-No future-

Hui em declare

deletèriament hedonista

i arreplegue dins meu

vicis i plaers

davant la vida malmesa

i el teu amor tràgic

repte ufà i orgullós

la memòria futura

segur de la meua ànsia

oblit, covardia, desraó

i de la meua mort.

-Esquizofrènia-

Sonen àrdues cançons de guerra

als semàfors, als bars i a les clavegueres

pinten els iracunds la seua cara

de porpres en odis enceses

el verí es destil.la pintat als murs

s’encongeix el cor de la ciutat

i rebenta en dos mil dos ràbies

al meu cap!

-Sexe-

Sexe en la forma més groga que conec

salvatgement et vull

crits i gemecs

la suor fluint per dins

animals envoltats en foc

de fluids corporals

durament, el plaer es desborda

la pupil.la dilatada

no pares, segueix.

-Pesa, pesa-

El contestador automàtic

amb el seu xiulit d’atmosfera feixuga

em recorda els batecs del meu cor

a la sala quirúrgica

mentre balla amb la mort

És un so fred

acompanyat de la litúrgia

frívola del trepant de les obres del carrer

Els meus badalls espiren desorientació

i inintel.ligible bogeria

-Aquesta lluna-

Lluna oberta com un gerani roig

a tu et parle a la platja del Cabanyal

et conte els meus secrets, el fosc dol

el THC i l’alcohol corren per la meua sang

i li faig un ganyot per somriure a la mort

mentrestant

mires impàvida la infinita por

-Un instant –

Un instant de tot,

com veure el cel

Una eternitat de res

com el got de whisky ple

Una aspra llengua

com la tortura d’entre els dits

L’eterna unitat cíclica

Tot i res,

ningú i ambdós

l’edat adulta es capgira

en escletxa de vida

i la lucidesa en malaltia

Vine, ocell assetjat!

Porta’m al paradís de l’insà!!

-Resurrecció-

Sembla ser que els meus candors

ressusciten al tercer dia

fora del psiquiàtric

apuntant el vol

i distingint

allò poètic

d’allò cursi

allò que és similar

d’allò que és còpia

allò important

d’allò solemne

allò intel.ligent

d’allò ampul.lòs

i allò que és carn

del que és peix.

-Pas del temps-

Les setmanes passen melangioses

com la trompeta de Wynton Marsalis

els jorns passen inajornables

com l’ insomni a mitjanit

les hores passen inexorables

sense contemplacions ni blasmes

deixant una estela d’oblit

el temps passa

els minuts

els segons

se’n van...

-Fora de l’aigua-

Em pense terriblement brut

colpidorament, l’inefable surt

de la meua gola en fum

a glopades com si fos samaruc

-A la vida-

Les navalles sí, però fereixen

els rius sí, però banyen

els àcids sí, però taquen

les drogues sí, però entumeixen

amb la forca u trau la llengua

resumint

perquè és degut a la vida

Resumint-me en tu.

-Supervivents-

Potser calga recomptar enyorances en la desfeta

repassar ràbies i mastegar dolor

quan l’avenir ens duga a les ombres

però, els que ja les hi hem tastades,

reinventem el mot perfecte

tal qual és, sense muses ni miratges

i necessàriament roseguem suors

bevem desig marcit en gots de whisky

i esnifem somnis

enmig de l’ingent blau

tot fent el contrari i el mateix

Tot és matinada i és crepuscle.

La unitat, única menjada ,abans del No-res definitiu.

-Espill trencat-

A la gnòstica insània

taumaturgs victimitzats

busquen Déu estòlid sota el cel

tan profundament

que troben Satanàs

cavant el seu hipogeu

Des de la ventalla de la dagueria

tibats, cusen a ganivetades la consciència

El galifardeu es mira a l’espill

com qui s’estimba des de la foscor dels segles

-Marginació-

Mena la ira la infantesa

l’avenir color de sutja

embalum de pobresa

A la carretera

hi ha un xiquet que plora sal

sense poder desprendre’s

ni tan sols d’una simple llàgrima

-Bèstia latent-

Els que somatitzen l’odi

a les cavernes del seu cor

s’omplen de molses,confusió i autoritat

i conspiren com donyets maliciosos

esperant pacientment

el seu moment.

-Home postmodern-

El cabdell mut del fil perdut al forat

buits els ulls i fems a les mans

notes sordes a l’orella escoltant

el cor és l’escullera i l’ona és l’ insà

Uns ulls per llogar, la mirada en venda

la runa comença al cor i acaba en la tenda

i als aparadors una vida de cristall encesa

la felicitat a l’abast de la mà de l’orat

Déu ha mort, ha nascut l’ansietat

Vici el foc que calfa, i llua el demà!

El plaer moribund

Sort que ens queda el consum!

-Que l’amor és una droga-

L’amor, en principi, és cocaïna

El desamor, finalment, heroïna

Hui m’estime més

l’efímer rampell

de la pastilla Love

Amb tota la fútil mesquindat

de la curta síndrome d’abstinència

L’eterna drogadicció de Sísif

-Necessitat intrínseca-

Dieta per l’esforç de viure

la llum en xicotetes racions

Xicotetes llunes i tímids riures

hem somiat aquesta nit de foscors petites

hui t’estime com quasi sempre

però mai com abans

hui, sense fraus, et necessite

-Passat-

En l’armari del meu passat

hi ha amagada una caixa amb pols

on es troben desamors considerats amors

també alguns amors desconsiderats

pocs amors que no eren tan amorosos

fluixos “t’estimes” que eren més bé “et vulls”

desamors que eren agredolçament amorosos,

i una immensa soledat multivalent

-Reconciliació-

L’aigua bruta de fang

violentament abundant

baixa barranc avall

arriba als gorgs i a les valls

i com si el sol anunciara

l’estrofa del cant de guitarra

s’il.lumina la tornada

de les nostres mans

tan plenes de senyals!

i la joia finalment esperada

després de la tronada

-Cicles-

A voltes esguarde el meu pensament

no val la pena esperar l’esdevenidor

ni que plores mar salada per mi

ni que somrigues terra fèrtil per mi

ja que el temps futur sol ésser cíclic

com el flux respiratori del planeta

o com el marciment de l’amor

-The End-

Quantes cartes

em quede sense donar-te!

Quants anhels

convertits en pols!

Quantes bèsties i animàlies

ens sobtaren!

Quina nit

més profunda dorm!

-Com un gos malferit-

Com un gos malferit

em llepe les cicatrius

deixant l’ estel de saliva

orígen d’aquest firmament

Bec un glop de vida

entre les teues cames

unfle el pit

i espere noves ferides

-Ofrena-

T’oferisc hui una oronella ventricular

voladora com un somni

El voltor auricular i carronyaire

de tornada de fosques estances

s’allunya ara,ferit

cap a temps indesitjables

Encete bats d’ ales, hui mateix

cap a l’origen

-Amor-

Si per fi em rosegues el cor

la sang et rajarà una rosa càndida

car somie amb el teu cos

i em desvetla la teua ànima.

-Missatge al mòbil-

Quan la teua dolçor

esdevé una càlida abraçada

capaç de travessar el fred buit

entre els instruments de plàstic

que ens separen

el desig ens allibera

i és aleshores quan se sospita la festa.

-Doble sentit-

Ella no va beure per tal que no passara

Ell va beure per tal que no passara

Al final, tot passa

Salvavida-

Eres la llum de lluna que em salva de les ombres

el somrís que em provoques em guareix de la desfeta

el teu cos m’allibera de l’odi

el teu amor m’adorm al món dels somnis i no dels malsons

Despertar i veure’t arraulida junt a mi com un pardalet…

Salvavides per un nàufrag enmig de l’oceà

No m’ofegaré però ,em poden devorar els taurons

plàcidament.

-Pedaç-

Has cosit un silenci, traje mut

la candidesa amagada sota el vestit

de sobte,parles

-Esperança-

Una xicoteta grogor

el colpet d’aiguardent

i al pit la cremor

quimera de mel als llavis

És hora, doncs

del vell ritual

d’empinar el colze, seguit

com a bon ex-alcòholic

Acabar d’esperar d’una vegada per totes

-Temps-

El temps és una gota d’aigua

lluent i polida

que cau i desapareix per sempre més

a l’estany del record.

-Esclavatges-

Precisament en el silenci més absolut del temps

hi ha un infant que és desmembrat

i un ancià que reinventa Déu

Tots som víctimes i botxins

Musa -

Rebrot de foc

un abisme sota els peus

espelmes d’ intens colp

Ja hi sóc

Et busque

preparat per la condemna

i el sagí a la boca

Amb remors sordes

et parle

-Moral Autònoma-

Jo no vull saber el que està bé

o és malvestat

tan sols faig el que em naix

i dic el que em pareix

Amb tota la coherència de l’ètica personal

imperfecta per naturalesa

-Quatretonda-

No és igual, no ben bé

la bici que el vici

el que va amb la moto

que el que va i la mata.

No és igual, no ben bé

ser bona que estar bona

ser amb la botella

que estar a bots amb ella

No és igual, no ben bé

clavar la mà en la saca

que estar de ressaca

No és igual, no ben bé

estar de volta

que, a voltes, estar

No és igual, no ben bé

còrrer una volta

que escórrer-se una volta

Però s’assembla

i no

i tot el contrari

-Sobre l’ acompliment de la promesa-

La promesa no acomplida

resta per sempre

com una pròtesi maligna

freda i metàl.lica

al marcapàs rovellat

del nostre cor

-Madurar-

Infectar la ferida

travessar el cor

amb la daga de la corrupció

fer-se gran covardament

fer-se vell tot i podrint-se

en l’oblit i la desil.lusió

perdre somnis

guanyar mort

o abandonar-se a un futur

de desesperances moribund

-Alteritat-

Hàbitat hostil per als teus encontres,

casa d’hospedatge en els meus desencontres

La veritat no t’és més

que un grapadet de mentida pusil.lànime,

La mentida de l’esguard

m’és veritat trencada i sentida

Teseu i Fedra som a un bar

compartint cigarros i un café

-Conservadors-

Perquè servem el record de la fulla marcida

i no ens gitem sota l’acàcia imperfecta?

-Inspiració-

Fent passes inconscients

així ha estat el meu camí

trepitjant flors tendres

pols a les sabates

un abisme sotjant

profund he cavat

i em sent sol

com cada vianant

al carrer de la son

Nostàlgies de futur

enyorances de llum

també disbauxa

i alegria retingudes

com vent entre els dits

Tot em conforma i forma el líquid

d’on m’abeure assedegat

-Adolescent-

En tot adolescent

hi ha un home

que desperta violentament

i un xiquet que s’adorm

a poc a poc i per sempre més

al bressol de l’oblit

així mateix,

emmalalteix pels paternalismes

per les pors i els dols materns

pel rebuig de l’exiliat de l’edat

Potser, per això lluita i li bull la sang

com a cap home en la faç de la terra.

-Tot el que et sobra-

Reprén el camí de festa

com qui salta des de la penya

de la llunyana infantesa

al riu verd i ple de proïsmes nus

junt a l’alegria de les granotes

i deixa’t la por supèrflua

a l’aigua clara i segura!!

-Aparició-

Déu s’apareix en la seua inmaculada esplendor

quan una actriu porno, mentre es penetrada, gemega:

Oh, my God!

-Nostàlgies-

Retrobar-se amb el passat

calfa com el whisky

i refreda com els glassons

El temps corre vèrtebres avall en un calfred.

-La revolta-

Prendre’s l’amor com una revolució

La possible revolta absent de mort

-Orgull-

L’orgull és la dignitat buida de sentit de justícia

Una bastarda visceralitat

-Fum de risc-

Les autoritats sanitàries no adverteixen:

La pobresa perjudica greument la seua salut

i la de qui està al seu voltant

-Sobreviure-

Capacitat de trenar

i apedaçar l’abjecta desil.lusió

amb què cobrir-se del fred

i fins i tot

de la il.lusa alegria

-Dia de pluja-

plou, plou, plou, plou

plou, plou, plou

plou, plou, plou

plou, plou

plou

plou

plou

plovisqueja.

i s’ompli aquesta copa

-Postdata-

Ja no em broten mots

com constel.lacions dels llavis

ni em flueixen acords

lluminosos i oprimits dels dits...

L’existència?

Et demane auxili

al desempar

de les dues i mitja

soledats

Ningú respón a la pregària