Assaig de Poema
Companya, ens intenten trencar en estàtues oxidades on el pas del temps faça estralls,odis i oblits recançats, que oblidem per sempre el plaer i el pecat,que oblidem, que no siguem mai més infants, que no siguem, que dormim sense son i mengem sense gana però abundantment, xuclant-t'ho tot,consumint-t'ho tot, depredant-t'ho tot,fins rodolar per terra amb la panxa unflada de vanitat, d'etanol i d'egoisme, que copulem cadavèricament, rodolar i rodolar entre pixums i sang i semen i llet materna que es tornà agra. Companya, tot el que tens serà de tots i tot el que ets serà un cor que t'eleva.seras vida i llum, la necessitat bàsica com una renda, serà satisfeta, i trontollaran els estels de cinc puntes en el firmament per tu. Ara però, companya, et lliguen la llibertat a la cadena, però no estàs sola. Seras i tindras, tu entre nosaltres, nosaltres amb tu, totes plegades serem un rock de lluna plena i tota l'alegria feréstega igual que cinquanta...