LluísVicent

  Obrim la vida com el solc en la terra que obri el llaurador. I entre totes produïm, mà a mà, colze amb colze, llengua a llengua...Res és exempt d'esforç, hi ha suor en la forja del pa, del sostre i de la flor. Som una força viva que il·lumina els indrets més propers del món, i també hores pessades com un torn nocturn, esclavatges del segle XXI que ens impedeixen el repartiment de l'aigua ni de la sal...Som qui mai vàrem sucumbir,potents com una destral, i per això encara ens sindiquem, rebels en l'alegria. Farem que el sord cante,que el manco escriga i que el coix aixafe el raïm per tothom.  Hi ha mestres i mestresses que prenyen de revolta els vailets,perquè tenim ulls i braços plens de senyals i de dignitat humiliada en pedres precàries,jornades de foc, i una llet agra i materna que mamàrem, eixa és la mala llet que tenim. Fem vagues contra l'opressió,; Autòctona o migrant,som la mateixa classe obrera. I lluitem plegats contra la tirania de la normalitat,contra eix...